Rec, ofec

Potser d'aquí un temps es podrà fer balanç de l'inevitable darwinisme cultural que haurà provocat la crisi econòmica. En un enèsim exercici de funambulisme tan car al periodisme, ara ja en podriem apuntar dos. El primer hi fa pensar la gran il·lusió que l'altre dia es va viure en una institució del departament de Cultura de la Generalitat davant l'avantprojecte de pressupost pel 2010. Com que, cosa fàcil, no retallaven la quantia històrica com en l'exercici anterior, els responsables argumentaven, cofois: "així no abandonarem cap espai d'acció". I llavors, del llistat d'activitats suren un bon reguitzell de subvencionetes d'entre 3.000 i 6.000 euros. Sense entrar en la qualitat o no d'allò subvencionat / comprat (en molts casos, discutible), la crisi ha deixat al descobert que la cultura no es pot seguir plantejant, recolzant i, d'alguna manera, fent pel sistema de la subvenció-rec de goteig , amb milers de gotes espargides en projectes petits. Els temps, econòmics però també mentals, demanen plantejament que potser necessiten molts més diners, però que han de ser potents i d'interès global, rentables culturalment a mitjà termini. La resta, si no, és misèria i companyia, xocolates del lloro i llençar quartos i energies. Com ha passat amb el canvi dels ajuts al cinema català, sembla que s'ha començat a veure.

L'altre apunt passa pel contrari: l'ofec de la qualitat. S'acaba un any especialment dolent i el sector editorial, com d'altres, ha d'intentar quadrar el balanç. Estratègia: allau de novetats salvatge en poc més de mes i mig. El resultat és que títols i iniciatives interessantíssimes queden sepultades no ja sols per la fosca quantitat del que treu la competència (i moltes vegades, ells mateixos sota d'altres segells) sinó també per la qualitat, tot ofegant el que de ben segur és el mateix consumidor (molts cops, escàs) d'aquells productes. El lector qualificat es converteix així en versió postmoderna de l'ignorant que comprava molts llibres, el pedant que presumia d'acumular-los però que no els llegia i que tan bé va descriure Llucià de Samosata (recuperat, com a targeta de presentació, per Libros del Silencio a l'exquisit Libropesía y otras adicciones ). Curiós: per anar bé, la crisi hauria de passar factura a la cultura.