Alces

Tenim una política d'Estat tan primeta que quan algú l'exerceix de veritat diem que porta alces a les sabates per semblar més alt, sense adonar-nos que en realitat som nosaltres els baixets. Nicolas Sarkozy va enlluernar els diputats a la seva compareixença al Congrés simplement perquè va fer honor al caràcter oficial de la seva visita a Espanya fent allò que havia de fer, que és política, una cosa que ja ni ens sona, distrets com estem entre poceros, bigotes i vestits de Milano. El president francès no es va deixar cap de les grans qüestions entre França i Espanya: la cooperació antiterrorista, la connexió energètica, la ferroviària, la cooperació europea i la mediterrània. Per cada una d'elles va proposar iniciatives i terminis, com per exemple crear un estat major policial conjunt o fixar per al 2012 l'entrada en servei de l'AVE entre Barcelona i Lió (no me'n sé avenir de plantar-me en menys de quatre hores davant d'una quenelle a la riba de la Saône!). Ses senyories es van quedar bocabadades, no ja per les propostes en si, sinó per la manera de formular-les: amb energia, convicció i sobretot claredat, filles les tres d'una expressió oral que, a l'escola pública del país veí, és una veritable política d'Estat. Farien bé de preguntar-se els nostres càrrecs electes si tot això no és justament el que se'ls demana a canvi del sou que perceben.

La resta de cap manera els és exigible, ja que són complements al salari-base que s'obtenen únicament a fur de quinquennis, és a dir, de segles. Ningú no els demana un control de l'escenografia, l'oratòria i els tempi com els que ha exhibit Sarkozy, perquè això només ho permet el fet de portar Racine i Molière als programes escolars. Tampoc se'ls pot retreure que no estiguin acompanyats per una deessa com Carla Bruni que els il·lumini amb un glamour propietat exclusiva del poble que es va inventar el concepte. I no diguem ja si a més la senyora canta com els àngels. No, seria inhumà exigir als nostres mandataris qualitats tan excelses. A canvi, sembla obligat demanar-los que no confonguin l'estatura política amb unes alces a les sabates.