Un segle esquinçat

D'entrada, sorprèn la qualitat de les peces que formen Més enllà de l'objecte, l'exposició procedent del fons del Macba que promou el Departament de Cultura de la Generalitat. Va inaugurar-se a Lleida, després va passar a la Fundació Palau a Caldes d'Estrac i, ara es pot veure a Tortosa, a l'esplèndid i rehabilitat antic escorxador modernista projectat per Pau Monguió. Posteriorment, l'exposició es podrà veure a Manresa, Figueres, Pineda de Mar, Mataró i Granollers. És una bona forma de difondre l'art català i el fons d'un museu. Per norma general, quan es parla d'exposicions ambulants per províncies, se'ns té acostumats a reculls més aviat mediocres i desmarxats o a inevitables conjunts de gravats d'autors famosos. Aquest no és el cas, les obres són importants i estan ben presentades.

Bàsicament, Més enllà de l'objecte se centra en el primer art conceptual català, amb peces cabdals d'Antoni Llena, Francesc Torres, Jaume Xifra, Benet Rossell, dibuixos d'Àngel Jové i Sílvia Gubern, o els curtmetratges de Pere Portabella. Entre els grans absents hi ha el desaparegut Jordi Benito, Eugènia Balcells i Fina Miralles -que, arran d'haver donat quasi tota la producció del seu període conceptual al Museu d'Art de Sabadell, ha quedat mig enterrada en vida. D'altra banda, s'han inclòs tres escultors històrics que hi sumen categoria: Leandre Cristòfol, Ángel Ferrant i Moisès Villèlia. Tot és relacionable amb tot, però amb qui realment dialoga l'obra d'aquests tres artistes és amb Juli Gonzàlez. I és que el segle XX continua esquinçat, entre el MNAC i el Macba, amb un forat al mig, gros i esfilagarsat, que encara està pendent de ser ben sargit.

Més enllà de l'objecte. Obres de la Col·lecció Macba. Antic Escorxador. Avinguda Felip Pedrell, Tortosa. Fins al 8 de març