Intransigència en estat pur

Daniel Cardona Civit

(1890-1943). Una biografia política

Fermí Rubiralta Casas

Editorial Afers

228 pàgines. 24 euros

Retratar la vida i circumstàncies d'un personatge per explicar, al mateix temps, una època i un context social. Aquestes són, sens dubte, les atribucions que tota bona biografia ha de tenir, i que en el cas que ens ocupa són executades amb precisió academicista d'algú com Fermí Rubiralta, bon coneixedor, amb permís d'Ulcelay de Cal, del vessant més radical del nacionalisme català de principis del segle XX. Autor de l'impagable biografia de Joan Cornudella, Rubiralta ens mostra "la globalitat, complexa, misteriosa, rica i polièdrica figura d'aquest veí de Sant Just Desvern", en paraules de l'arxiver i prologuista Jordi Amigó.

Fill de casa bona, Daniel Cardona fou un de tants saltataulells socialitzats políticament a recer de Martí i Julià -fundador de la Unió Catalanista-, de qui n'heretà l'esperit, la intenció i la capacitat de lideratge. Enlluernat de per vida per l'aixecament irlandès de 1916, impulsor de múltiples capçaleres periodístiques, rival -i fins alter ego- polític de Francesc Macià, ànima d'organitzacions paramilitars com Nosaltres Sols!, inspirador de tot tipus d'iniciatives de caràcter insurreccional i fundador del Front Nacional de Catalunya, Cardona és, encara ara, una referència històrica del -i per al- nacionalisme radical català, que veu en la seva intransigència, en el seu compromís vital i en la seva senzilla però radical estratègia per aconseguir l'objectiu independentista, el camí que precisament no ha seguit el gruix del nacionalisme nostrat. Però no se'n vagin que encara n'hi ha més: activista empedernit, partidari de l'acció directa i armada com a eina per "defensar fins a les darreres conseqüències el drets de la nació catalana", interclassista instrumental, enemic de pactismes, plantejaments confederals i altres revolts o camins que no vagin directe al gra, l'hiperactiu i paradoxalment parapolític Cardona fou també alcalde -i segons les cròniques, un bon alcalde- de Sant Just Desvern. I és que malgrat la seva frepant intransigència en les actituds, que, dit de passada, li valgueren un parell d'exilis i més d'una estada a presó, Cardona, segons interpretació generosa de l'autor, "era partidari d'un tipus de nacionalisme entès com a ideologia d'abast universal, per a l'alliberament i la recerca del benestar col·lectiu i individual, de caire defensiu i d'arrel profundament democràtic".

Per tot això no és estrany que el poeta Papasseit li dediqués més d'una glossa, que Josep Pla, davant un escrit de Cardona, afirmés que és "la fulla de política subversiva més directa que s'ha fet a Catalunya" i que el mateix Rubiralta li atorgui el paper de co-protagonista, juntament amb Macià, de la configuració i lideratge del separatisme català d'entreguerres. Un Rubiralta que fa tota una demostració d'intransigència, en aquest cas metodològica, citant, demostrant i referenciant tot allò que afirma, potser amb un excés de positivisme que pot fer tirar enrere el lector no avesat a la literatura científica, però que no li resta valor, ans al contrari, a un llibre que en consonància amb l'editorial que el publica, compleix amb escreix la seva funció: explicar-nos, amb rigor, la història.