Molt més que una guerra

La guerra del Francès. 1808-1814

Josep Fontana

Pòrtic 139 pàgines. 15 euros

Les commemoracions sempre suposen un repte difícil per als historiadors. L'avantatge és evident, perquè les possibilitats de difusió s'incrementen considerablement. Tanmateix, els dubtes sempre hi són: com fer aquesta divulgació? Qui l'ha de fer? Tot i que a vegades fins i tot s'acusa d'intrusisme periodistes o escriptors, és cert que pocs historiadors acadèmics estan disposats a implicar-se en aquesta necessària divulgació rigorosa però capaç d'arribar a un públic ampli. Aquesta implicació és el principal mèrit del darrer llibre de Josep Fontana, que mostra precisament que és possible que un dels historiadors més prestigiosos del país s'enfronti al repte d'explicar breument un episodi de tanta rellevància com és, en aquest cas, la guerra del Francès.

L'altre element d'interès és el tema i les seves implicacions en el debat polític actual. No s'escapa a ningú que la guerra del Francès -en la tradició cultural espanyola, guerra de la Independencia- és un episodi històric que s'utilitza sovint com a referent del naixement de la nació espanyola moderna, com la fita en què neix el nacionalisme espanyol. Una tesi abraçada amb força unanimitat, i que es beneficia de moltes de les imatges -reals o mitificades- del conflicte, des d'imatges concretes com la del tambor del Bruc a la del poble en armes, la identificació precisa d'un enemic exterior... Tot plegat prejutja en moltes ocasions el discurs sobre els sis anys de la guerra del Francès. Fontana, en canvi, fa una lectura molt més complexa d'aquest període, i assenyala precisament el solapament de discursos, la confluència i divergència d'estratègies, els interessos diversos dels grups socials que protagonitzen els fets. En definitiva, obre la porta a una interpretació calidoscòpica del que va ser la guerra del Francès.

En el discurs de Fontana escoltem moltes veus de l'època. Hi podem llegir no només les proclames oficials i els textos dels dirigents -com el ponderat diputat a les Corts de Cadis Antoni de Capmany, que reclamava als seus companys diputats catalans "sobre todo, exercitarse bien en la lengua castellana" per participar a les sessions de l'Assemblea-, sinó que el lector pot escoltar la veu directa de metges, rectors, frares, pagesos... que anotaven les seves vivències i explicaven els seus neguits, amb orientacions ben diverses. Des d'un "Mira, mira Catalunya, de ganàncies com n'estam: han parat tots los negocis y s'és estesa la fam" , a aquell altre que escrivia "Vinga del cel la consolació, ja que en lo món, per ara, tot és ruido y confusió". Una aproximació fresca als testimonis que es completa amb referències a cançons populars i romanços, i que ens dóna una idea molt més prosaica de la guerra, amb menys batalles glorioses i molta més fam, malalties, carestia, robatoris, assassinats, requises, on els que pateixen més són sempre els pagesos, que no poden fugir perquè perdrien la terra, i viuen a expenses de les arbitrarietats de tots els que van armats, siguin exèrcit francès, espanyol o partides de tota mena i condició.

També paga la pena assenyalar l'esforç que fa l'autor per situar la guerra en un context més ampli, remarcant que va aparèixer quan ja es vivien plenament els conflictes propis de la darrera fase de l'Antic Règim, qüestionat tant per camperols com per la burguesia ascendent. Però també per emfatitzar que la guerra no va ser un parèntesi. Efectivament, el 1814 no es va tornar a la situació de 1808, per més que es volés presentar com una restauració del vell poder polític: les coses havien canviat perquè el protagonisme de molts sectors durant la guerra ho va canviar tot. Fontana conclou: "Ben aviat descobriren que estaven errats i que, després de sis anys de commocions tan generalitzades i tan profundes, la societat havia canviat més del que pensaven i no se la podia fer tornar cap al passat i mudar de direcció els corrents del temps". Les dècades que seguirien, amb la seva extrema conflictivitat, fan bona aquesta afirmació de l'autor, i mostren un cop més la rellevància d'aquella guerra en una visió històrica més àmplia.

Una referència final. Els llibres ben fets sempre suggereixen més i segur que el lector hauria agraït un petit capítol sobre la utilització de la guerra en els discursos polítics des dels seus coetanis fins a l'actualitat. És una qüestió que sempre ha interessat al profesor Fontana i seria un element més per entendre la commemoració que ara s'enceta.