"Tots practiquem una mica l'autocensura"

Joaquim Aubert, Kim, creador del personatge Martínez el Facha, és el guanyador d'enguany del premi Gat Perich, que en aquesta edició també ha inclòs un reconeixement honorífic al mestre Joaquim Muntañola, pare de Josechu el Vasco .

Pregunta. Per què un fatxa?

Resposta. Quan van crear El Jueves, volien que la revista tingués una sèrie de personatges fixos, com feien a TBO i d'altres publicacions clàssiques. Jo estava de viatge, però em van dir que comptaven amb mi. Quan vaig tornar, havien repartit tots els personatges. Només quedava el fatxa. No el volia dibuixar. Feia poc que els feixistes havien posat la bomba al Papus. Em semblava perillós, però no tenia altre remei. No volia fer un personatge cabrón , sinó algú que es cregués les seves idees, tipus amb 'Franco vivíem millor' i coses així. Pensava que duraria poc temps... I ara ja és el més veterà de la revista El Jueves, amb 30 anys d'història.

P. S'assembla molt a l'actor José Sazatornil Saza.

R. No està fet expressament, però molta gent m'ho va dir. Quan el vaig veure al cinema en un paper de falangista em vaig quedar molt sorprès per la semblança. Després es va parlar de fer una pel·lícula sobre el personatge i l'actor proposat era ell.

P. Considera que Martínez el Facha encara té actualitat?

R. No paren de sortir coses per escriure les seves historietes; per exemple, casos de corrupció com el de Marbella.

P. Practica l'autocensura?

R. Tots la practiquem una mica, perquè sabem fins on podem arribar en temes com el de la família Reial. Però sempre has d'anar amb quatre ulls.

P. Li ha donat problemes?

R. Només al principi. Llavors vaig rebre alguna carta d'amenaça, però no va anar a més. És un personatge molt surrealista i superficial. De vegades m'he trobat que veterans falangistes em demanen que els signi un àlbum. Es queixen de què tothom s'ha canviat de jaqueta. Sorprenent.

P. Com veu el mercat actual del còmic a Espanya?

R. Es publiquen moltes novelles gràfiques, però la desaparició de tantes revistes ha provocat que el treball sigui escàs. Crec, a més, que és un llegat que s'ha de recuperar. Penso en El Víbora, que va ser la crònica d'una època a Barcelona que avui desconeix molta gent, uns anys marcats pels problemes amb les drogues dures com l'heroïna. Això sí, penso que el dibuix, malgrat la poca atenció que li dediquen les revistes, no desapareixerà mai i que tornarà a renéixer.

P. En què està treballant?

R. No em considero un autor de còmics, si bé amb el temps s'ha convertit en la meva professió. Faig il·lustracions, treballs per la publicitat, cartells de cinema... Però ara estic dibuixant un còmic en serio que tracta sobre un combatent de la Guerra Civil espanyola i de la II Guerra Mundial.