Conflictes passionals

Encara falten uns quants mesos perquè comencin les representacions de La Passió d'Esparreguera, en la qual participen un miler de persones, però es pot dir que aquests dies el teatre viu el seu propi drama. Els hereus de Ramon Torruella, l'autor de la versió teatral que es representa a Esparreguera, han reclamat la propietat del text a l'entitat que gestiona el gran teatre, que es nega a cedir-los-la. El litigi ha fet aflorar vells records i una tèrbola història al voltant del creador de l'obra que està tocada d'un cert aire romàntic. La Passió és ara escenari d'una lluita, no absenta de ressentiment, entre les persones que cada any s'entreguen a un espectacle de llarga tradició -que consideren que els pertany- i una família de Barcelona que afirma que vol recuperar de manera legítima les seves arrels.

"Aquí no cobra ningú", diuen a Esparreguera, "tot el que es guanya es reinverteix en la temporada següent"

El Patronat es planteja canviar de text o bé aconseguir que l'actual es declari Bé Cultural d'Interès Nacional

Ramon Torruella s'anomena igual que el seu pare, però no el va arribar a conèixer mai. És veí de Barcelona i el fill petit de sis germans. Quan encara no tenia ús de raó, la seva mare es va separar de Torruella i es va emportar tots els fills a la ciutat. Tothom coincideix a descriure l'autor de La Passió, nascut a Esparreguera, com un home "bohemi" i de difícil convivència. El seu mal era la beguda. Tot i això, durant deu anys es va dedicar a reescriure La Passió sobre la base del text de Fra Anton de Sant Jeroni, al qual va afegir una sèrie de fragments inspirats en la Bíblia i una bona part de collita pròpia. Ell mateix havia representat diversos papers a La Passió. "Havia interioritzat durant molt de temps l'espectacle, fet al qual s'afegia el seu ampli coneixement sobre el món bíblic com a seminarista i la seva facilitat per versificar", explica Joan Castells, director de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de l'Institut del Teatre, que ha dirigit durant molts anys La Passió d'Esparreguera.

L'any 1960 el text de Torruella va substituir el del mossèn Marçal, que, tot i no ser del poble, hi va oficiar misses durant uns anys. Per la seva aportació cobrava drets d'autor. La Passió, però, s'estava tornant precària i ningú més no cobrava. "Torruella va voler escriure la seva obra i donar-la perquè va considerar que no estava bé pagar drets", afirma el president del Patronat de La Passió, Manel Roca. Amb el temps, la situació vital de Torruella va empitjorar. Sense allotjament fix, algunes nits dormia al teatre, on hi havia un llit. Sol i amb llargues temporades sense feina, el Patronat va decidir comprar-li el text per 5.000 pessetes, i així es va signar davant del notari. També es va engegar el pagament de 500 pessetes al mes com a renda vitalícia perquè pogués viure. "No era una quantitat en relació a un possible preu de l'obra, sinó el que el Patronat podia pagar-li en aquell moment, tenint en compte les seves circumstàncies", explica Roca. El 1968, a l'edat dea 55 anys, Ramon Torruella va morir malalt en un asil que li havia facilitat l'Ajuntament.

La Llei de Propietat Intel·lectual assenyala que, 25 anys després de la mort de l'autor, el text passa en herència a la família. Però no va ser fins que van haver passat 32 anys que el fill petit dels Torruella va sentir, segons explica, la necessitat de recuperar la figura del seu pare. Va ser aquest fet, assegura, el que el va portar a reclamar la possessió de l'obra, amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) i amb els poders que la resta de germans li van concedir i que li permeten actuar en nom de tota la família. La decisió va caure com un gerro d'aigua freda sobre els membres del Patronat, que sempre han considerat que el text de La Passió és seu.

"L'interès real va néixer arran d'un homenatge que vam fer a la família. Abans no en sabien res, de La Passió. Però quan els vam convidar van venir de Barcelona, van veure la quantitat de públic que mou l'espectacle i des d'aleshores reclamen els diners", diu el president del Patronat. Una afirmació que Torruella nega rotundament. Ell repeteix que la intenció és sentir seva l'obra gestada pel seu pare, tot i que alhora reconeix, en referència al cobrament dels drets d'autor, que "un dolç no amarga ningú". En aquest punt, recorda que La Passió d'Olesa sempre va pagar drets d'autor a Joan Povill, el creador del text, i als seus hereus una vegada aquest va morir.

Per a La Passió d'Esparreguera, "el que més dol", diu el seu president, "és que algú vulgui treure profit de l'esforç del poble". Segons els responsables del teatre, cada any costa més tirar endavant l'espectacle i mantenir l'assistència del públic. "Aquí no cobra ningú, ni els cambrers del bar, i tot el que es treu de més es reinverteix en el muntatge de l'any següent", es queixa Roca, alhora que lamenta que la SGAE estigui també al darrere de l'enrenou legal. Precisament, fins fa uns quants anys, l'entitat de La Passió pagava el 10% de la recaptació a la Societat General d'Autors, que després els tornava el 8% perquè, a la pràctica, el mateix Patronat era el propietari dels drets d'autor. L'altre 2% que no es retornava formava part de la quota per ser membres de l'SGAE. Però el Patronat va decidir rescindir els seus serveis i estalviar-se el tràmit del pagament i la devolució.

Quan Ramon Torruella va acudir a la SGAE, aquesta associació, coneixedora del marc legal sobre els drets dels hereus, els va facilitar les gestions, posant a la seva disposició l'advocat Josep Cruanyes, conegut per la seva defensa aferrissada de la recuperació dels papers de Salamanca. El judici es va celebrar el 17 de febrer. Amb la llei a la mà, el jutjat de primera instància de Martorell va emetre una sentència favorable als hereus. Aquests tenen dret a cobrar el 10% de la recaptació de l'entrada, la qual cosa significa prop de 10.000 euros per temporada. De moment, el fill petit de la família Torruella només ha reclamat la part corresponent als anys 2001 i 2002. Segons el jutge, per ara el Patronat està en l'obligació d'abonar 17.179,44 euros en concepte de drets d'autor i 5.153,83 euros més pels interessos i els costos judicials. Tot plegat suma 22.333,27 euros. El Patronat té dret a recórrer la sentència, acció que assegura que portarà a terme perquè està convençut que és el veritable propietari del text.

Però l'últim desgavell per a La Passió ha estat l'arribada, aquest mes de setembre, d'una carta segons la qual el Patronat ha de fer una llista amb els seus béns perquè, en cas de no satisfer les quantitats requerides, poden ser embargats. El següent pas podria produir-se de seguida que el Ramon Torruella ho demani. "No ho faré. El meu interès no és aquest. A Esparreguera diuen que vull enfonsar La Passió, i això no és cert", diu l'hereu, que subratlla que en nombroses ocasions, abans que s'arribés a celebrar el judici, va oferir-los d'arribar a un pacte.

A la pràctica, molt lluny d'això, el que hi ha hagut ha estat un creuament d'acusacions entre les dues parts en litigi. "Ens diuen que vam abandonar el pare, no ens vam preocupar mai d'ell i ara reclamem perquè hi veiem negoci", diu el fill mateix, que acusa el Patronat de "fer-se la víctima" quan insinua que l'espectacle està en perill. Tot i això, afirma que encara està disposat a pactar "una compensació a la baixa": "Jo també vull col·laborar amb La Passió com fa la resta. Però amb el gran matís que l'obra és meva i per això sóc jo qui, amb un preu reduït, col·laboro amb ells".

Tot i tenir mig poble d'Esparreguera en contra, Ramon Torruella diu que se sent moralment recolzat en la seva reclamació. Després de la separació, l'únic de la família que va visitar el seu pare mentre era viu va ser el germà gran. "El meu pare li va dir que, ja que havia fet poc per nosaltres, miréssim si podíem reclamar els drets de La Passió", diu el germà petit dels hereus. Mentre l'entitat demandada és l'òrgan gestor i qui aporta el cos de voluntariat, la resta del patrimoni que envolta les representacions pertany a la Fundació de La Passió, que es manté aliena a l'enrenou legal. Per aquest motiu, superat l'ensurt de rebre la carta d'embargament, durant els dies posteriors la direcció del Patronat explicava amb un somriure als llavis: "només ens poden embargar l'Isidru". L'Isidru és l'ase de La Passió. Durant els aiguats de l'any 2000 va morir l'anterior burra, i l'Agrupació Sant Isidre de Tarragona va regalar un altre animal al Patronat, únic bé, a banda del text, que es troba al seu nom.

El Patronat, que inicialment es veia incapaç de fer front al pagament perquè acabava de demanar un crèdit per assumir els costos de les representacions de 2007, finalment ha pogut ampliar els seus deutes amb el banc per complir amb la sentència. Però la cosa no s'acaba aquí. Els hereus tenen el dret de reclamar el 10% de la recaptació de tots els anys, a partir de 1993, que s'ha representat i es representi en el futur la versió de Torruella. Conscients que això pot hipotecar La Passió d'ara en endavant, el Patronat es planteja diverses solucions: canviar de text o intentar aconseguir que l'actual sigui declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Amb aquesta designació quedaria protegit per les institucions. De moment, com a forma de protesta, s'està organitzant la representació d'una Passió silenciosa per al mes de gener, una versió formada només pels quadres més visuals i amb música. A més de la protesta, servirà per recaptar fons i fer front als primers pagaments als hereus de Ramon Torruella.