Els pecats de la postguerra

Luxúria, supèrbia, peresa, gola, avarícia, ira i enveja, o, el que és el mateix, els set pecats capitals, serveixen per titular i fer de fil conductor de la sèrie documental que TV-3 estrena el proper dimarts (22.30 hores). Aquesta nova producció se centrarà en els anys posteriors a la Guerra Civil, una època fosca "marcada per les intransigències, per la imposició d'unes rígides pautes de conducta i per una obsessió malaltissa pel pecat", segons el director de la part històrica de la sèrie, l'historiador Borja de Riquer.

Al capdavant d'aquest projecte del departament de Documentals i Nous Formats de la cadena hi ha els responsables d'Històries de Catalunya, una de les sèries de divulgació històrica de TV-3 de més èxit (una mitjana de 631.000 espectadors van seguir les emissions la temporada passada).

TV-3 estrena una nova sèrie documental centrada en els primers anys del franquisme

Pecats capitals està formada per set capítols d'uns 40 minuts de durada en els quals s'expliquen tres històries reals que, en molts casos, van acompanyades del testimoni oral o escrit dels seus protagonistes de debò. A més d'aquests testimonis i de les imatges d'arxiu, s'han inclòs dramatitzacions amb actors que recreen moments concrets i amb els quals es pretén il·lustrar els records i les situacions descrites pels seus protagonistes.

L'objectiu és retratar la vida quotidiana a Catalunya durant la postguerra deixant de banda els grans esdeveniments polítics que van marcar els anys quaranta i cinquanta. Com va destacar ahir el director de la sèrie, Joan Gallifa, aquesta producció és el resultat d'un exhaustiu treball de recerca que ha durat més d'un any i en el qual ha participat un equip d'especialistes que tenia com a objectiu triar i documentar les narracions.

L'encarregat de presentar els documentals serà Antoni Tortajada, que cada setmana obrirà el programa des del plató i donarà pas a tres històries relacionades amb un dels pecats capitals. "Les persones que aporten el seu testimoni van ser més aviat víctimes d'aquests pecats, ja que formaven part del bàndol dels vençuts", apunta Tortajada.

El capítol que s'estrena dimarts està dedicat a la luxúria i explica com, durant la postguerra, l'Estat i l'Església van imposar la moral catòlica i els ciutadans havien de controlar la conducta per no ser condemnats socialment o, fins i tot, judicialment. Una de les històries que il·lustra aquesta situació és la que té com a protagonista a la vedet sabadellenca Matilde Montcusí. Era un dels reclams del Paral·lel i els seus conciutadans anaven a veure-la, entusiasmats. Però, quan es va saber que es casaria i portaria una vida d'ordre va arribar el conflicte.

En una època en què els ciutadans havien de treballar de valent per tirar endavant les seves famílies es fa difícil creure que algú pogués tenir el vici de la peresa. En el capítol dedicat a aquest pecat es narra la història dels immigrants que els anys cinquanta arribaven a Barcelona amb l'esperança d'un futur millor. A l'Estació de França els esperava la policia i tots aquells que no podien demostrar que tenien una feina eren tancats al Palau de les Missions de Montjüic, una mena de camp de concentració que gairebé ningú coneixia. En total, uns 15.000 inmigrants van ser deportats als seus llocs d'origen.