Recomanem

Assaig

País de poetes, també d’assagistes. No és casualitat, veient la dimensió dels precursors. Siga com siga, amb els anys ens hem acostumat a la producció regular d’assaigs per la inteligentsia del país. Un dels seus estendards és Enric Balaguer, catedràtic de Literatura Contemporània a la UA. Des de la Marina, ha anat escrivint papers d’idees des de fa dues dècades, i ara arriba amb Constel·lacions postmodernes, un conjunt d’onze assaigs diversos sobre literatura, cine o cultura en general, d’Isabel Coixet a Houellebecq. El que els uneix és el món canviant que vivim i que escrivim, i també, és clar, l’estil ara més acadèmic, adés més tímidament literari, dels seus textos. Assaigs, tot plegat, que demostren, si fa no fa, que d’elit cultural, en aquest país, no ens en falta. I això, és clar, si és que ens n’ha faltat mai.

Narrativa

Isabel-Clara Simó és, sobretot, una novel·lista consagrada des de fa anys que, després d’haver obtingut molts dels guardons més preuats del país, fa temps que navega per la jungla editorial tranquil·lament amb el pilot automàtic. L’escriptora d’Alcoi és una de les rareses literàries que apareixen només després que certs planetes s’ajunten: una escriptora en català amb ganxo, és a dir, que ven llibres. I amb regularitat, és clar. Ara torna amb L’amant de Picasso, una novel·la sense experiments sobre Fernande Olivier, com es coneixia una de les primeres companyes de Pablo Picasso. Diàlegs, alguna epístola i molta narració suau entre el París de les avantguardes i la Barcelona en ebullició de principi del segle XX, paraules que descobreixen una dona sempre a l’ombra –una certa ombra– del nom de qui estimà.

Narrativa

Dos detectius més per a la història de la literatura catalana. En van uns quants. Bona notícia, en tot cas, i és que el gènere de la intriga, la llei prostituïda i els cossos inerts –negra, policíaca, de misteri... tant se val, en realitat– suma lectors i fans. En aquest cas són Sergi Swing Vila i Paloma Hernández, la parella de detectius protagonista d’Avions de paper, d’Aleix Cort, una novel·la lleugera, amb gust pel present i pel diàleg de sèrie ianqui, que se submergeix en el clavegueram de la pederàstia amb connexions polítiques, tot des de la ciutat de Reus. Una obra, doncs, que no evita la misèria actual, sinó que, al contrari, s’hi llança de cap. Cosa que, per cert, no deixa de ser una bona notícia.