Entre fideus i sopa tailandesa

Un jove xinès es queixa de mal de queixal, no té permís de residència i treballa a El Drac d’Or, el típic restaurant de cuina asiàtica que podríem trobar a qualsevol ciutat europea. “La immigració és un tema de caràcter mundial”, explicava l’autor d’aquesta comèdia agredolça, l’alemany Roland Schimmelpfennig. També ho són els personatges que habiten el particular univers d’un espectacle crític i, alhora, impregnat d’un to naïf, que es representa al Teatre Akadèmia de Barcelona fins al 16 de febrer.

El Drac d’Or es va estrenar el 2009 al Burgtheater de Viena, tot i que havia estat un encàrrec d’un teatre de Suècia que finalment va rebutjar el text. Des de llavors l’obra s’ha exportat a 40 països i Schimmelpfennig és avui un dels dramaturgs més representats a Alemanya.

Aquí, el muntatge arriba de la mà de la companyia Teatre Invisible i sota la direcció de Moisès Maicas, que destacava “la precisió de rellotger” amb què l’autor va crear aquest “artefacte dramàtic, un caos perfectament construït”.

Schimmelpfennig no es limita a donar una visió àcida dels problemes —especialment la immigració— que pateix la societat contemporània, globalitzada i despersonalitzada. L’autor vol anar més enllà i aconsegueix emocionar l’espectador fugint del naturalisme i sorprendre’l trencant amb les convencions teatrals més elementals: posa dones interpretant personatges masculins, homes als femenins, joves per adults i adults al lloc de joves. “Aquesta transformació dels actors és un instrument teatral antic i meravellós que ens situa en un món completament imaginatiu”, explicava el dramaturg.

A la posada en escena no hi ha grans artificis i tot gira entorn del petit restaurant oriental, els cinc treballadors de la cuina, els clients intentant escollir entre l’extensíssim menú, al mateix edifici una parella jove que es queixa de la seva sort i una dona que deixa el seu marit. Un total de cinc trames que s’entrellacen gràcies a una narració de ritme cinematogràfic, on se succeeixen més de 40 escenes. Mingo Ràfols, Oriol Casals, Òscar Molina, Bàrbara Roig i Clara del Ruste són els cinc intèrprets encarregats de donar vida als 15 personatges i a les múltiples històries, totes elles carregades d’una amarga comicitat.

El Teatre Akadèmia, d’un aforament força reduït, ha modificat el seu aspecte habitual per la ocasió, i ha col·locat taules rodones per fer que l’espectador també pugui entrar al restaurant.