“…que truquen de matinada”

Quin sentit té tancar una televisió autonòmica pública? Ja se n’ha escrit i encara se n’escriurà. Intentem no repetir arguments que, a més, no són sinó evidències.

Ara bé, quin sentit té tancar-la de matinada? Què volen aquesta gent, que truquen de matinada? L’ús del govern des del sectarisme està acompanyat d’unes maneres que fan la impressió de ser un plus barroer que hauria de sobrar en posseïdors d’un poder atorgat per una majoria minoritària (no oblidem els percentatges de participació ni els resultats globals en les eleccions). Tanquen de matinada, com ho feia la Brigada Político-Social del franquisme. De fet, són les mateixes maneres, generació amunt o avall.

Als carrers, banderes de Grècia entre banderes del País. Dues televisions públiques tancades. A Grècia tornen a sentir-se cançons dels anys setanta. L’home que s’hi va suïcidar va escriure sobre la semblança d’una època i d’aquesta. La mort de Lambrakis, detonant final per al colp d’estat a les mans d’organitzacions anomenades paramilitars, anima els feixistes actuals. Com ara a València: ja borden demanant sang.

Actuar de matinada. Fer recordar a uns quants i advertir uns altres, potser els més joves (l’enemic, en deia aquell), quines són les maneres del poder absolut. La detenció de tota mena d’antifranquistes es feia de matinada. No dormen mai els aparells repressors? No follen?

Una altra qüestió igualment important és el que podríem anomenar dipòsit d’un patrimoni. A les mans de qui ha de quedar? Hi ha produccions encarregades per la televisió valenciana, fins i tot abans de ser-ho, que no s’han mostrat. On són? Qui les guarda? Pertanyen a tot el poble. Les ha pagades, si més no.

És una tragèdia d’aquest País la manca d’escriptura, de crònica gràfica, siga en el suport que siga, per a malbaratar encara més aquesta absència.

Es pot trobar bibliografia de qualsevol detall, moviment, accions, fet a Catalunya, posem-ne per cas. Llibres, revistes, fotografies, que parlen del moviment ciutadà, fins i tot d’una llibreria o d’un bar que va estar regentat per dones. Igual que ho va tindre València, però on trobem ací la crònica?

On podem trobar dades sobre la "nova cançó" valenciana? De tant en tant, entre les desenes de llibres i exposicions catalanes, apareix Raimon, Ovidi Montllor, tres o quatre més, normalment de la generació posterior a l’anomenada Transició. Però res del moviment artístic anterior (des de l’any 1960). Tot i que s’ha aconseguit recopilar retalls d’història del rock valencià (continue parlant de la "prehistòria") que va suposar un punt i a part d’aquest estil a l’Estat espanyol, encara queda molta feina inèdita.

Només en són alguns exemples. Podríem continuar: l’art pop, els còmics valencians. Sort que algunes exposicions no tenen altre remei que editar un catàleg que en dóna testimoni.

Què passarà amb la crònica, dolenta o passable, de la televisió valenciana? Què va passar amb tot el material de RNE i la seua voluntariosa experiència de Ràdio 4? Qui guarda les gravacions?

Potser algun anònim ara escriu de nit cròniques de l’alba. De nit, com s’ha d’escriure en llocs on la persecució no s’esgota. I de nit, de matinada, quan la llei una hora assenyala, caldrà cremar papers en la tassa del vàter, petita falla miserable de la supervivència, i tornar a començar la feina.