Irracionalitat del animals racionals

Aristòtil va definir l’home com un animal racional i, tot i que ell vivia en una societat que va inventar la democràcia, les dones i els esclaus, que eren majoria, no comptaven per a res. Era, doncs, una societat irracional. Per sort, gràcies a Descartes, el segle XVIII va adonar-se de la primacia de la raó i que, gràcies a la raó, podem distingir el bé i el mal, el que és convenient i el que és perjudicial, el que és just i el que és injust. Ara bé, malgrat tot això, la irracionalitat continua governant encara a molts països. Les dictadures en són l’exemple més evident, però també en les democràcies actuals hi governa la irracionalitat.

És del tot necessari, si volem conservar el seny, recordar que la característica més conspícua dels animals racionals és la irracionalitat. Josep Pla, l’escèptic més savi dels intel·lectuals catalans, anomenava la condició humana com “els mals de la mateixa bèstia”. I l’exemple més bèstia dels mals de la mateixa bèstia ens el va donar el nacionalisme de l’Alemanya de Hitler. Els actes brutalment inhumans, crims i tortures sistemàticament planificades, que van cometre els nazis tenien com a motor la irracionalitat.

Un cas, afortunadament molt menys greu que el de l’Alemanya de Hitler, el tenim avui a casa nostra. El poder obtingut pel nacionalisme català (iniciat per Pujol i la seva Convergència, experts en la rampinya) i obtingut de nou, també democràticament, a les darreres eleccions, és, en tant que nacionalisme, un exemple flagrant d’irracionalitat, basat en la desraó i la mentida, una mentida que, a base d’excitar l’egoisme col·lectiu, ha aconseguit, entre moltes altres irracionalitats, empobrir el país, fracturar-lo, foragitar milers d’empreses i no fer res per aturar la decadència de la llengua, perquè el seu objectiu és tot un altre: omplir-se la butxaca fent creure a la gent que som millors que els nostres veïns.

Que els votants no s’adonin d’això és la irracionalitat màxima. I, de fet, també va ser la irracionalitat màxima el que va fer que els alemanys cometessin les bestialitats que van cometre, perquè el nacionalisme els va convèncer que eren una raça superior. I com que la irracionalitat no es pot vèncer amb arguments racionals, hem d’aprendre a conviure-hi. Els que hi lluitem en contra ja sabem de sobres que els líders que prediquen la irracionalitat tindran sempre les de guanyar, perquè la majoria, feta d’animals racionals, serà sempre irracional.