María Reig: d’organitzar un micromecenatge per al seu llibre a ser una supervendes

Sota l'ombra, abans de l'hora i amb una bossa d'esport plena de referents –de Jane Austen a Carlos Ruiz Zafón–, apunts i documents, María Reig (Barcelona, 28 anys) espera a la porta de la confiteria El Riojano. Els quilos que carrega a l'espatlla són part del material amb el qual treballa. El local, un dels pocs escenaris del centre de Madrid que apareixen al seu llibre i que han sobreviscut al pas del temps. Almenys als 100 anys enrere en els quals s'ambienta Papel y tinta (Suma de letras). No para de somriure en tot el matí. És com si encara li durés la ressaca de la pujada que ha experimentat, el fet d'haver colat la seva primera novel·la a la taula dels llibres més venuts durant un any (2019).

Amb 25 anys i el seu primer manuscrit a les mans. Així estava Reig quan el 2018 va enviar la seva proposta a les editorials. En cinc mesos ningú no li va trucar. Amb un grau en Periodisme i un màster en Comunicació Corporativa, va voler autopublicar-se. “No podia llançar el llibre al buit, hi havia d'haver un pla per arribar a més gent. L'impacte seria limitat”. Els seus estalvis també ho eren, així que va organitzar un micromecenatge per reunir fons. Tenia 40 dies. En 25 hores va aconseguir el primer objectiu: 2.000 euros Abans que acabés el termini va superar els 4.500 euros procedents de 134 persones que es van convertir en “redactors, corresponsals o firmes estrella” ficticis d'El Demócrata de Madrid, el diari de la trama de Papel y tinta. Tots els seus noms estan escrits a les últimes pàgines del llibre.

Des d'aleshores, els mecenes van anar amb ella de la mà, malgrat el fitxatge d'una editorial. L'èxit del finançament va arribar pel boca-orella fins a Gonzalo Albert, el seu editor de Suma de letras. “El que més em va cridar l’atenció és que ella sabia que per publicar una novel·la feia falta alguna cosa més que escriure-la”, explica Albert. Allò va ser només l'enlairament del que va venir després: 75.000 exemplars venuts, 15 edicions, premi al Millor Debut Literari de l'Any d'El Corte Inglés i una segona novel·la –Una promesa de juventud– que transcorre a la Suïssa de la Segona Guerra Mundial, obra en la qual ja treballava abans de treure la primera per “tenir un pla b”.

La recepta de Reig per crear les seves històries és triar un lloc per viatjar al passat: “L'escriptura i la història són les meves dues grans companyes de viatge”. Llegir una antologia poètica amb una biografia del seu rebesavi va ser el detonador de Papel y tinta. Es va veure reflectida en les aficions del seu familiar, periodista i poeta i es va dir: “Si hagués nascut en la seva època i hagués volgut tenir la mateixa vida que ell, quines possibilitats hauria tingut?”.

Els seus relats són el resultat de les tres versions de si mateixa que fa anys que alimenta. El seu jo periodístic es fa les preguntes, l'historiador les respon i l'escriptor les segella en novel·les. Ara, els seus quaderns són plens apunts sobre la tercera, que ja és al forn.

L'èxit no li permet descansar del tot. “És una cursa de fons, s’ha de ser professional cada dia i tot i així ningú et garanteix res”, diu, convençuda. El seu padrí professional, Gonzalo Albert, ho té molt clar: “És una gran novel·lista”. Però ella, malgrat tot, continua tocant de peus a terra: “L'última paraula la tenen els lectors”, afirma.