Un any per reivindicar el llegat del pedagog, escriptor i crític literari Joan Triadú

Exposicions, conferències, taules rodones i la publicació de nous articles formaran part de la cinquantena d'activitats que es duran a terme durant l'any Joan Triadú, amb el qual el Govern català vol reivindicar la figura i el llegat del pedagog, escriptor i crític literari.

La consellera de Presidència, Meritxell Budó, juntament amb el comissari de l'any, Joan Josep Isern, acaben de donar a conèixer la programació, quan es compleixen 100 anys del naixement d'un home que han qualificat com “un dels referents cívics i ètics més potents de Catalunya de l'últim segle”.

Durant els propers mesos es “donarà veu” a les persones i les entitats que continuen treballant en les diferents facetes en les quals va destacar i que han heretat la seva manera de fer i, actualitzant-la, la posen en pràctica”, va explicar Budó. Un altre dels objectius és “propiciar el diàleg” entre les generacions que el van conèixer i la gent més jove que “vol continuar el seu llegat”, i demostrar que “les causes que defensava són vigents i necessàries”.

Les primeres accions es viuran a l'abril quan l'institut escola de Ribes de Freser passarà a portar el seu nom, des de Sant Jordi un dels trens de Ferrocarrils de la Generalitat, també, i a l'octubre se celebrarà l'acte institucional d'homenatge a la Generalitat. Segons el parer d'Isern, Triadú “és un dau amb moltes cares i en totes hi ha bon joc: mestre, pedagog, home de lletres, escriptor i prescriptor, crític literari, traductor, defensor del català a peu i a cavall, activista cultural”.

Nascut el 1921 a Ribes de Freser (Ripollès) i mort a Barcelona el 2010, és una figura amb una trajectòria lligada estretament a l'evolució de la cultura catalana del segle XX. El 1942 es va llicenciar en Filosofia i Lletres i, dos anys més tard, reclòs a Cantonigròs (Osona) per una malaltia, va ser l'impulsor del Concurs Parroquial de Poesia, una de les primeres manifestacions públiques de la literatura catalana, perseguida pel franquisme. Fundador de la revista Ariel el 1946, va ser lector de la Universitat de Liverpool el 1950, va dirigir la Institució Cultural del CIC i va viure de prop la creació d'Òmnium Cultural i de la Junta Assessora per als Estudis de Català, que es va convertir el 1969 en Delegació d'Ensenyament del Català.