‘Solstice’ hipnotitza pels efectes visuals i la música i decep pel ball

Dissabte a la tarda, en finalitzar la primera funció de Solstice, un cant a la matura de la companyia de dansa contemporània de Blanca Li, els aplaudiments del públic del Liceu van ser freds, a excepció dels que va rebre el percussionista Bachir Sonogo, que va interpretar la intensa música creada per Tao Gutiérrez per a aquest muntatge. La seva forta personalitat escènica i la intensitat de la seva execució van ser el millor de la nit.

Altres qualitats d'aquest espectacle —una producció del Théâtre National de Chaillot de París— són l'escenografia de Pierre Attrait, amb les col·laboracions de Charles Carcopino, creador d'un escenari tecnològic amb efectes visuals cinematogràfics; i l'encisadora il·luminació dissenyada per Caty Olive, sense oblidar el vestuari de Laurent Mercier. Aquests artistes junts aconsegueixen que l'escenari del Liceu es converteixi en un oceà enfurismat, en una platja serena o en un paratge colpejat per vents huracanats.

En començar Solstice, el públic es va quedar paralitzat per la força i la bellesa de les imatges, un brau onatge va inundar l'escenari, mentre núvols foscos amenaçaven tempesta. Aquest inici tan potent va anar decaient lentament al llarg de la peça; les imatges van deixar de sorprendre, encara que seguien sent boniques, i no hi va ajudar el ball dels magnífics 14 ballarins que integren la companyia de Blanca Li. No es pot parlar de fluïdesa coreogràfica, sí de moviment. Un moviment que combina el gest quotidià amb el primitiu, la rudesa amb la tendresa, però que no conté cap riquesa gestual i arriba a avorrir.

Blanca Li es posiciona cada vegada més com una excel·lent directora d'escena més que no pas com una coreògrafa. Com a artífex d'espectacles efectistes és una de les millors, només cal recordar El jardí de les delícies, una enlluernadora peça sobre la pintura d'El Bosco, que es va presentar al Festival Castell de Peralada del 2011.

Al llarg dels cent minuts que dura la peça hi ha molts moments brillants, en la seva majoria escenogràfics i musicals: els cants a la pluja dels camperols per aconseguir una bona collita, la vitalitat del treball coral i les imatges que exhibeixen la contradicció entre les forces de la natura, com per exemple quan una afable onada es converteix en un tsunami o una tranquil·la brisa, en un huracà. Aquests moments confereixen a Solstice una bellesa gens menyspreable.

La granadina Blanca Li és coreògrafa, ballarina, directora d'escena de ballets, musicals i òperes; també és realitzadora d'audiovisuals i cinema, a més d'actriu. En l'actualitat dirigeix els Teatros del Canal de Madrid. Els seus treballs no s'han prodigat gaire entre nosaltres, però es recorda el seu magnífic espectacle de hip-hop, Macadam Macadam, que es va ballar el 2007 i el 2011 al Mercat de les Flors, a més de l'espectacle de circ Le Vertige du Papillon, i el ja citat a Peralada.