Joan Magrané: “No entenc el fet creatiu sense una finalitat comunicativa”
El compositor resident aquesta temporada al Centre Nacional de Difusió Musical estrenarà diverses obres en els propers mesos


Joan Magrané (Reus, 1988) comença a sonar amb força en la música espanyola. Aquesta temporada és el compositor resident del Centre Nacional de Difusió Musical, que ha programat una àmplia selecció de les seves peces per als propers mesos, entre les quals n'hi ha quatre d'estrena absoluta. El Cuarteto Diotima i l'Ensemble O Vos Omnes interpretaran diverses ja estrenades a l'Auditori 400 del Museu Reina Sofia i a l'abril la pianista Noelia Rodiles estrenarà a la mateixa sala una de les noves.
Què el va portar a la música i després a la composició?
La veritat és que des de l'inici van venir les dues coses juntes. Des de molt petit que m'agradava fer música, tocar-la i escriure-la, mai vaig percebre que hi hagués alguna diferència.
Quina obra musical l'ha impactat més últimament?
Una versió increïble d'Il retorno d’Ulisse in Patria de Monteverdi amb Gardiner, Furio Zanasi i companyia al Palau de la Música de Barcelona.
Quin compositor o compositora l’ha influït més en la seva carrera?
He tingut la gran sort de trobar en el meu camí professors excel·lents que, a més, són compositors extraordinaris: Ramon Humet, Agustín Charles i Stefano Gervasoni.
En les seves composicions hi té una marcada influència la música renaixentista. Què l’atreu d’aquest període?
És la que més m'agrada des de tots els punts de vista: com a pura escolta hedonista i també com a pou de meravelles i tècniques compositives. Per exemple: l'hegemonia de la línia i de la combinació de línies per sobre dels altres paràmetres musicals. La polifonia com a element essencial i radical.
Aquesta temporada el CNDM ha programat diversos concerts amb una àmplia selecció de les seves obres. És important per a un compositor confrontar-se amb el públic de manera continuada?
Absolutament. No entenc el fet creatiu sense una finalitat comunicativa. A més, aquest tipus de residències permeten no només presentar obres noves, sinó també tornar a fer sonar obres que ja es van estrenar, i això és fonamental perquè el teu món sonor es pugui aclarir davant del públic (i també davant d'un mateix!) i amb intèrprets que tenen la teva música entre mans des de fa temps i són capaços de servir-la de la millor manera possible.
Quina obra aliena li hauria agradat compondre?
Sens dubte, el Pelléas et Mélisande de Debussy.
A quina pel·lícula li hauria agradat posar música?
Crec que m'ho passaria genial treballant amb algú com Albert Serra.
A part de la música clàssica, quins altres estils musicals li agrada escoltar?
Haig de reconèixer que, a banda del que anomenem música clàssica, no conec gens bé la resta d'estils més enllà del que sona així en general i que ho vulguem o no tots acabem escoltant.
I quin no suporta?
Crec que cap. Hi ha coses que m'agraden més o menys, evidentment, però arribar al punt de no suportar una cosa, d'odiar-ho… no hi he arribat mai, gràcies a Déu!
Què li agrada per ballar?
El que et trobes a cada lloc sense necessitat de plantejar-te ni què és el que estàs escoltant.
Quin llibre té a la tauleta de nit?
Dos, ara mateix: una traducció recent al català d'Els anells de Saturn, de W. G. Sebald (en una edició preciosa de Flâneur), i la poesia del trobador occità Jaufré Rudel, del qual haig d'escollir uns fragments per a una propera obra per a soprano i petit ensemble.
Si no es dediqués a la música, què li agradaria ser?
De petit m'imaginava sent compositor o arquitecte.
Quin encàrrec no acceptaria mai?
Fins ara he pogut adaptar sempre les meves necessitats creatives als encàrrecs que m'han anat arribant.
A qui li donaria el Premi Nacional de Música?
Hi ha dues persones que estimo i que admiro que són, sens dubte, mereixedors del premi per la qualitat de la seva obra: Raquel García Tomás, que l'ha rebut aquest any, i Ramon Humet. Així i tot, no puc deixar de dir que cuidem bastant malament el nostre patrimoni musical i no està de més aprofitar la tribuna per recordar alguns noms que mereixerien sonar molt I molt més a les sales de concerts. Per dir només tres que em són molt estimats: Garreta, Gerhard i Guinjoan. Gran música.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Arxivat A
Últimas noticias
El Louvre, en su punto más bajo: ¿qué le pasa al museo más famoso del mundo?
Kate Winslet nos habla de su debut como directora (y de lo difícil que sigue siendo ser mujer en el cine)
La Administración de Trump publica (a medias) los papeles de Epstein: ¿cuáles son las principales novedades?
Todo lo que tienes que saber para seguir la jornada electoral de Extremadura
Lo más visto
- Uno de los promotores de la señal V-16 de tráfico: “Es duro oír el testimonio de víctimas que han sufrido amputaciones al poner los triángulos”
- Más de 40 congresistas demócratas piden por carta a Trump que cese en sus “intentos de socavar la democracia en Brasil”
- Cae una organización que enviaba camiones cargados de cocaína desde Marbella hasta varios países europeos
- La policía registra varios domicilios y las oficinas de la ministra francesa Rachida Dati por otro presunto caso de corrupción
- Manuel Castells, sociólogo: “El mundo está en un proceso de autodestrucción”




























































