Jaume Plensa, un fan del cinema policíac a la Filmoteca

“El cinema negre i la novel·la negra tenen una cosa que jo sempre he buscat en la meva obra: tot el que no es diu i se sobreentén. L'escultura té aquesta enorme capacitat de treballar en el silenci, és com els escriptors que controlen bé els buits entre paraules o entre línies. El malentès, quan llegeixes un text i el malinterpretes. Crec que el cinema negre està tot basat en el malentès, i això és extraordinari”. És a partir d'aquest pensament el que explica que l'artista Jaume Plensa hagi escollit majoritàriament pel·lícules amb un elevat substrat de thriller i policíac per conformar la invitació de la Filmoteca de Catalunya a compartir els seus gustos cinèfils, en el marc del programa Carta blanca.

El mateix escultor presentarà dijous, a les 20.00, la desena de títols que, fins al 29 de març, conformaran la seva filmoteca particular. Obrirà aquesta sessió inaugural El talp (2011), de Tomas Alfredson, potser dels directors que han captat millor l'esperit de les novel·les de John Le Carré basades en el seu mític agent Smiley. També hi ha clàssics en blanc i negre, com Sed de mal (1958), amb Charlon Heston i Orson Welles, o de contemporanis, com Mort entre les flors (1990), un dels títols estrella dels germans Coen.

De la mateixa manera que crida l'atenció l'absència de propostes que serien pròpies de l'àmbit cultural de l'esculptor, ho fa la qualitat dels directors seleccionats, tots cineastes de referència. És el cas de King Vidor, amb El manantial (1949), o, molt més proper en el temps, l'elecció de David Cronenberg a partir de la seva Promeses de l'Est (2007), protagonitzada per Viggo Mortensen.

Plensa també mostra certa tirada pel film polític, com exemplifica Els idus de març (2011), dirigida i produïda per George Clooney i interpretada per ell mateix i Ryan Gosling, sobre la corrupció política en unes eleccions de candidats demòcrates aspirants a la presidència dels EUA.