Una multinacional alemanya tenalla el municipi català més industrial

Amb el permís de Barcelona i Tarragona, Rubí és des de fa anys el municipi de Catalunya que concentra una activitat industrial més gran, xifrada en 2016 en 904 milions d’euros, segons les últimes dades de l’Idescat. Però l’anunci de la multinacional alemanya Continental, la segona empresa més gran de la ciutat amb 760 empleats i que ha iniciat una anàlisi per decidir el futur de la seva fàbrica del Vallès Occidental, ha deixat tocada una ciutat en què el 40% de la seva població viu de l’activitat industrial i que va perdre 472 empreses en plena crisi, en el període entre el 2008 i el 2013.

Continental ha afirmat que està buscant solucions de futur per a la fàbrica, però la “reindustrialització” de què ha parlat ha estat entesa pels sindicats com una possible venda. L’impacte d’un possible tancament és imprevisible, per l’efecte taca d’oli que tindria sobre els proveïdors presents a Rubí i la resta de municipis del seu voltant. “Però és un escenari que no contemplem”, assegura l’alcaldessa, Ana Maria Martínez (PSC), que admet que l’Ajuntament “poca cosa pot fer”, a banda d’aprovar una declaració de suport a la plantilla o exigir a la Generalitat que intercedeixi. Unes 500 famílies del municipi depenen en més o menys mesura dels salaris que surten de la planta.

Les alarmes van saltar fa dues setmanes quan Continental, amb seu a Alemanya, va assegurar que obria un període de sis mesos de negociació amb els sindicats per decidir com afronten el futur de les instal·lacions de Rubí. La companyia està immersa en un pla de reestructuració gegant per adaptar-se al futur del cotxe elèctric i ja va anunciar la retallada de diferents fàbriques repartides per tot el món. A la de Rubí munten el ‘tablier’ dels vehicles, una de les parts que es veuran més afectades per l’electrificació del parc de vehicles, però de moment Continental no s’ha pronunciat obertament sobre el seu futur.

“Ara tenen un producte analògic i una falta d’inversió per fer un canvi de negoci. Però l’empresa no està interessada a fer aquesta inversió, així que en aquests sis mesos buscarà un comprador per a la fàbrica”, apunta Josep Rueda, secretari general d’Indústria de CCOO al Vallès Occidental. Les patronals treuen ferro a l’anunci i ho veuen com una estratègia. “Ens ha sorprès perquè Continental ha invertit molt a Rubí. De vegades aquests anuncis són globus sonda perquè hi ha una negociació en curs sobre algun aspecte”, apunta Manuel Jiménez, president de Cecot-Rubí.

Amb 52 anys, l’Emilia porta literalment mitja vida treballant per al grup alemany, dedicat a la fabricació de components d’automoció, i del seu sou depèn tota la família (el seu marit és a l’atur i el seu fill, a la universitat). “Com jo n’hi ha moltes més”, comenta fent referència a les treballadores de la fàbrica que la companyia té a Rubí.

L’Emilia veu amb preocupació la intenció de Continental de replantejar-se el futur de la planta. Moltes hi porten molts anys. “Hi ha parelles que s’han conegut a la fàbrica o diversos membres d’una mateixa família treballant-hi. És que Continental és una multinacional, però també una gran família”, sentència l’Emilia.

La presència fabril de la multinacional alemanya del sector de l’automoció és molt important en una ciutat de 74.000 habitants amb un teixit format per unes 3.000 empreses, la majoria d’una mida petita i mitjana, de sectors tan variats com el farmacèutic, el químic, el metall i el motor. Del total, unes 1.400 es distribueixen en una xarxa d’11 polígons que s’assenten al seu voltant. Com a bona ciutat vallesana, el passat industrial de Rubí va passar pel tèxtil, però la seva ubicació era ideal per convertir-se en un pol atractiu per a les empreses. “La clau està en la mida del municipi, amb sòl industrial disponible, i les seves bones comunicacions, situada al peu de l’autopista AP-7”, resumeix Ramon Talamàs, president de la Cambra de Comerç de Terrassa.

Crisi econòmica

El municipi vallesà va patir considerablement amb la crisi, quan l’activitat econòmica va tocar fons. La taxa d’atur es va disparar des del 8,8% el 2007 a un màxim del 23% registrat el 2012; actualment ronda el 12%, segons dades del setembre passat i l’últim informe de l’Idescat situava la renda per habitant del municipi lleugerament per sobre del 90% de la mitjana de Catalunya.

“Rubí ha patit més crisis del que la gent recorda. És una ciutat industrial i estem en un moment de canvi, apunta Glòria Piera, que regenta una farmàcia propera a Continental. Just abans de la crisi, Rubí ja va patir dos tancaments sonats d’empreses, com Durex (se’n va anar el 2007 deixant 230 persones al carrer) i, un any abans, Alcoa (gairebé un centenar). Però la possibilitat que Continental renunciï a la seva presència a Rubí es convertiria en la pitjor fita de la indústria al municipi.