La població de cabres hispàniques salvatges al Montgrí passa de 6 a 250 en una dècada

Quan el 2008 es va clausurar el parc de Sobrestany, a Torroella de Montgrí (Baix Empordà), hi havia 330 animals, entre ells mitja dotzena de cabres hispàniques salvatges que es van refugiar al massís del Montgrí. Una dècada després, ja són 250 els exemplars d'aquesta espècie, segons el cens elaborat aquest dimecres.

El subdirector d’Activitats Cinegètiques de la Generalitat, Jordi Ruiz, ha explicat que, com que totes aquestes cabres hispàniques procedeixen de l'encreuament d'exemplars de la mateixa família –que tenen el seu origen en aquesta mitja dotzena del 2008–, han decidit creuar-les amb cabres hispàniques procedents dels Ports de Tortosa-Beseit o de Montserrat, totes amb més variabilitat genètica. L'objectiu és evitar possibles problemes genètics o altres malalties. I és que, encara que l'estat de salut de les cabres que no estan hibridades és bo, un minuciós estudi genètic ha conclòs que “tenen una variabilitat baixa”. És a dir, "numèricament i demogràficament la població evoluciona satisfactòriament però, en canvi, genèticament té una diversitat pobra", ha explicat Ruiz. Per evitar possibles problemes de consanguinitat, que podrien comportar la dificultat d'adaptació al medi, altres malalties o generar "avortaments i dificultats en la natalitat", les volen creuar amb exemplars d'altres territoris, i així ampliar-ne la "diversitat genètica".

El grup de treball integrat per Agricultura, el parc natural i l’Ajuntament decidirà amb tota la informació recopilada quina població de cabres és la més adequada i com se'n farà la gestió.

Aquest dimecres s'ha fet un dels dos censos que es fa anualment a la població de cabres per controlar "l'èxit reproductor" i veure com evoluciona. S'han visualitzat 210 exemplars, als quals s’han d’afegir les que s’han vit en zones de difícil accés i un error possible d'entre un 5% i un 10%. Així, els tècnics calculen que la població és de 250 individus.

L'alcalde de Torroella, Jordi Colomí, destaca que les cabres tenen un doble "atractiu": ambiental, perquè "netegen el sotabosc i minimitzen el risc d'incendi a la zona”, i perquè representen un “reclam turístic” per als visitants del parc natural. Ruiz afegeix que la presència de les cabres també ha tingut efectes positius en la recuperació d'alguna espècie que havia desaparegut, com és el cas de la cogullada vulgar (Galerida cristata), “una petita au que estava desapareixent i ha reaparegut amb la restauració de l'hàbitat que hi havia anteriorment al Montgrí”.