Nacionalisme i ‘nazionalisme’

No sé si la gent jove d’avui dia sap que els morts a la Segona Guerra Mundial, només a Europa, pugen a uns quaranta milions, i que sis d’aquests van ser víctimes de “la solució final”, que consistia en la tortura i l’eliminació, fredament organitzada, sobretot de la raça jueva, però també de gitanos, homosexuals i dissidents. Per fer-nos-en càrrec recomano a tothom visualitzar els horripilants detalls de màxima crueltat que els documentals de Netflix ens ofereixen sobre el tema.

Per dur a terme aquesta barbàrie es van necessitar només dos fets. Primer: un aparell de propaganda, creat per Goebbels, capaç d’afalagar l’egoisme col·lectiu dels alemanys, amb la ideologia nacionalista i un to de veu fanàtic, que consistia a fer-los creure que eren superiors als altres. I segon: culpar aquests altres de tots els mals que afectaven Alemanya. Després d’això, només calia que sorgís un líder enfollit, com Hitler, capaç de convèncer els seus que la culpa és dels altres, els quals no són persones, sinó bèsties. I finalment calia tenir i dominar un exèrcit obedient disposat a complir les ordres. Doncs bé, tot això no és més que el nacionalisme portat a les últimes conseqüències. I amb tot, no hem de pensar que els nacionalistes fossin monstres. De cap manera! Als nazis els encantava l’art i la música clàssica. Eren gent cultivada, és a dir: bona gent.

Aquí, a Catalunya, tenim ja quasi la meitat de la població afalagada amb l’egoisme col·lectiu, tenim uns aparells de propaganda i uns mitjans de comunicació que no paren d’adoctrinar. Hem escoltat més d’un discurs, com, per exemple, el de Marcel Mauri el passat dia 16 a Madrid, amb un to intensament fanàtic. Tenim l’enemic a qui culpar de tots els nostres mals, que és l’Estat espanyol. I tenim també un convenciment bastant escampat que ens diu que som diferents de la resta d’Espanya. Aquest diferents, naturalment, vol dir millors.

Per sort, no tenim exèrcit, ni líders tan folls ni tan cruels com Hitler. Però últimament n’hem tingut, com ara Pujol i Mas, que encara proclamen satisfets i amb orgull que són nacionalistes. El desequilibrat Puigdemont és encara pitjor. I Torra els ha superat a tots ells dient, entre altres barbaritats, que els castellans que viuen aquí i no parlen català no són persones, sinó bèsties! No va dir que calia exterminar-los, però repeteix sovint que el nostre objectiu és atacar Espanya, el nostre enemic, perquè ens oprimeix. No pocs també afegeixen que, si volem la independència, hi ha d’haver morts. Em pregunto a qui mataran primer.

I per acabar, m’agradaria pensar que si Elsa Artadi (que ha comès la indecència de comparar Anna Frank amb els llacistes) llegeix aquest article, que li dedico, potser serà capaç de fer comparacions menys immorals. Això en el cas, naturalment, que el seu cap li serveixi d’alguna cosa més que per tenyir-se els cabells.