El Suprem manté a Rato la condemna de quatre anys i mig per les targetes ‘black’’

El Tribunal Suprem manté la condemna de quatre anys i mig a Rodrigo Rato per les targetes black. Les penes per a la resta dels condemnats oscil·len entre quatre mesos i els quatre anys i mig imposats a l'expresident de Bankia. L'alt tribunal ha confirmat gairebé íntegrament les penes de la sentència dictada per l'Audiència Nacional i confirma la comissió del delicte d'apropiació indeguda de 63 altres exdirectius i exmembres del consell d'administració de la Caixa, que es van beneficiar d'aquestes targetes opaques per a Hisenda.

Les penes s'han reduït per a alguns dels condemnats perquè el Suprem ha estimat l'atenuant de reparació del dany aplicada als acusats que van consignar judicialment les quantitats que van extreure amb la targeta, que s'ha d'entendre en la categoria de molt qualificada i no simple, com ja va establir l'Audiència Nacional per als qui van ingressar els diners directament als perjudicats (FROB o Bankia).

L'Audiència Nacional va condemnar 65 exdirectius i alts càrrecs de Caja Madrid i Bankia per l'ús fraudulent de les targetes black, entre els quals hi ha l'expresident de l'entitat financera, Rodrigo Rato. El Suprem ha revisat els recursos presentats contra la sentència dictada el 23 de febrer del 2017 per l'Audiència Nacional, que va considerar els 65 acusats culpables del delicte continuat d'apropiació indeguda per haver-se gastat més de 12,5 milions d'euros entre els anys 2003 i 2012 i utilitzar les targetes per a ús personal sabent que era una pràctica il·legal i que van causar una disminució del patrimoni de l'entitat financera.

Les condemnes més elevades van recaure en qui va ser el president de Caja Madrid entre el 1996 i el 2009, el desaparegut Miguel Blesa (sis anys) i el seu successor a Bankia Rodrigo Rato (quatre anys i mig). Respecte a Blesa, el Suprem va confirmar després de la seva mort la resolució de l'Audiència Nacional i va determinar que, tot i que la responsabilitat penal quedava extinta després de la seva defunció, subsistia l'acció civil contra els seus hereus. La tercera condemna més alta va ser la de l'exdirector general de mitjans, Idelfonso Sánchez Barcoj (dos anys i mig), considerat col·laborador i còmplice de l'operativa que va contribuir a minvar “el capital de Caja Madrid”. A tots tres se'ls va absoldre del delicte d'administració deslleial del qual estaven acusats.