Un georadar descobreix una gran ciutat ibera soterrada al Penedès

Cessetània oriental, una ciutat ibera de 2,5 hectàrees, resistia amagada sota la trama urbana de Banyeres del Penedès. Fins ara. Un projecte de la Universitat de Barcelona i de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica n'ha possibilitat la troballa. Mitjançant un estudi fet amb un georadar, s'ha posat al descobert l'existència d'aquesta gran població subterrània, de més de 2.200 anys d'antiguitat, a la plana del Penedès. Els professors Joan Sanmartí i Jaume Noguera i la investigadora Maria Carme Belarte han encapçalat les prospeccions i coincideixen a valorar que la descoberta és d'una magnitud similar al jaciment d'Ullastret, el principal llegat iber que es coneixia fins ara a Catalunya.

Segons l'estudi geofísic dut a terme al Penedès, s'aprecia una ciutat amb estructura viària "força regular", formada per una trama de carrers paral·lels i amples, creuats perpendicularment per uns altres vials més estrets. S'han identificat uns 200 recintes, amb places, torres, muralles i un gran fossat. Les mostres del material recollit a la zona fan pensar que el primer assentament s'hi va instal·lar  el segle VI a. C. S'hi van quedar fins a 200 anys abans de la nostra era. Els cessetans habitaven la zona entre el Garraf i el coll de Balaguer i tenien la seva capital a Kesse, l'actual Tarragona.

El poblat passarà a ser propietat de l'Ajuntament de Banyeres del Penedès, que ja té avançades les negociacions per adquirir els terrenys, i les excavacions podrien començar aquest mateix any.

L'alcalde de Banyeres ha posat de relleu que la troballa és important no només per al municipi, sinó "per al conjunt del país".