La justícia britànica ajorna la decisió d’extradir Ponsatí fins a l’agost

La justícia britànica ha ajornat aquest dijous la decisió d'extradir Clara Ponsatí, exconsellera d'Ensenyament de la Generalitat, fins a l'agost. El funcionari judicial que s'encarrega del cas, Nigel Ross, ha al·legat que la decisió comporta una anàlisi complexa de les proves i que se solapa amb una jurisdicció estrangera. La vista en què es decidirà el futur de l'exmembre del Govern acusada de rebel·lió i malversació començarà el 30 de juliol i durarà dues setmanes. Així mateix, abans del judici d'extradició Ponsatí, fugida a Escòcia, s'haurà de presentar a dues vistes preliminars: el 15 de maig i el 5 de juliol. Avui dijous, també en una vista preliminar, diversos seguidors de l'exconsellera l'han acompanyat a les portes del jutjat.

L'advocat de Ponsatí, Aamer Anwar, ha manifestat que els drets humans de l'exconsellera no estan garantits a Espanya. "Està acusada d'orquestrar violència, però l'ordre judicial no especifica en 19 pàgines ni un sol acte de violència o incitament que se li pugui atribuir", ha declarat Anwar davant la premsa. El lletrat també ha dit que "Espanya ha abusat sistemàticament del tractat d'extradició per plantejar al·legacions que saben que no constitueixen crims als seus tribunals".

Ponsatí, de 61 anys, va tornar al març a la feina que tenia com a professora a la universitat escocesa de Saint Andrews. En un primer moment va fugir a Brussel·les amb l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i altres exconsellers, processats per l'organització del referèndum il·legal de l'1 d'octubre. Després de ser processada pel jutge Pablo Llarena, es va reactivar la seva ordre d'extradició, que s'està gestionant al Regne Unit. El 28 de març el jutge la va deixar en llibertat sota fiança.

Ponsatí, que seguirà en llibertat almenys fins a l'agost, ha estat acompanyada a la vista d'aquest dijous per un grup de seguidors que s'han reunit a les portes del jutjat al crit de "Clara, Clara, llibertat". Anwar ha dit a la premsa que les ordres europees de detenció "no s'han creat per ser un instrument de repressió política".