Jorge Wagensberg, en 10 aforismes

Jorge Wagensberg va dedicar diversos llibres al gènere dels aforismes, l'últim dels quals publicat fa un mes. Solo se puede tener fe en la duda, recull les gairebé 800 píndoles que el físic va anar publicant en els últims anys a Babelia, el suplement cultural d'EL PAÍS. Són aquests però podrien ser-ne mil més. Gran divulgador, Wagensberg va morir aquest dissabte en Barcelona amb 69 anys.

La felicitat genera angoixa, la del temor a perdre-la.

No tot és química: els milers de quadrilions d'àtoms del nostre cos es renoven cada cinc anys i, no obstant això, ens considerem avui la mateixa persona que vam ser en néixer…

El drama de la corrupció no està tant en els diners que es desvien pels camins, sinó en el talent que es malgasta per les cunetes.

La frase més freqüent de les làpides dels cementiris, mai t'oblidarem, descansa sobre la hipòtesi tàcita que només es moren els altres.

La mort és la més sorprenent de totes les notícies previsibles.

Hi ha pobles d'una rara bellesa moral els festejos de la qual no preveuen el maltractament d'un ésser viu.

La bellesa és un símptoma que tot va bé, un indici que la incertesa no és una amenaça.

La informació que dona un succés després de passar és tant major com menor era la seva probabilitat abans de passar.

La frase "mai hi ha res nou sota el sol" mai va haver d'escapolir-se del Eclesiastés perquè, avui ho sabem, el sol ja no és el que va ser ni és encara el que arribarà a ser.

L'improbable sorprèn tothom, el quotidià només al geni.