Santiago Vidal: “En un míting, no cal ser acurat amb el que es diu”

Una cosa és estar davant de la senyoria i una altra, molt diferent, estar entre amics, simpatitzants i militants d'Esquerra Republicana. En el primer escenari cal mesurar les paraules i parlar amb correcció. En el segon, un té més flexibilitat i pot, fins i tot, deixar-se portar per la imaginació. Aquesta és la idea que va traslladar dimarts l'exmagistrat i exsenador d'ERC Santiago Vidal durant la seva declaració com investigat per dir públicament, en unes conferències, que la Generalitat estava cometent il·legalitats en el procés independentista.

“Un míting no és una declaració, no cal ser molt acurat amb el que es diu. Hi ha un marge de llibertat d'expressió per part del representant polític”, va dir Vidal, que va respondre només a preguntes de la seva advocada, la penalista Olga Tubau. El magistrat —que preveu reincorporar-se en breu a la carrera judicial després d'una suspensió de tres anys per redactar un esborrany de Constitució catalana— va tractar de justificar que el que va dir en aquelles polèmiques conferències no era cert. “Vaig traslladar com un fet una situació que era de debat d'idees, especulativa, de possibilitat de futur”, va dir Vidal.

A principis del 2017, EL PAÍS va difondre el contingut d'unes conferències en les quals Vidal va afirmar, entre altres coses, que la Generalitat havia obtingut de manera il·legal les dades fiscals dels catalans, o que ell mateix havia elaborat un informe sobre l'adscripció ideològica dels 800 jutges a Catalunya. Vidal va dimitir l'endemà de l'escàndol i va dir ja llavors que tot allò no era cert. Dimarts, al jutjat, va ampliar aquestes explicacions.

La seva advocada li va preguntar, en primer lloc, per l'obtenció d'aquestes dades fiscals. “Són manifestacions que jo no havia contrastat i que no puc dir que siguin certes. Excedien l'àmbit de les meves competències o del que jo podia dir. Vaig cometre l'error, que he assumit, de parlar en present d'indicatiu quan vaig haver d'haver-ho fet en futur condicional”. Les idees que va transmetre a militants sobre la Hisenda pròpia, va matisar, eren fruit de “un debat d'idees” en el si d'ERC sobre “com caldria construir un nou Estat”.

Vidal va negar de pla haver elaborat una llista de jutges afectes a la causa independentista. I menys que anessin uns 300 els jutges amb els quals es podia “explicar” per a la futura República. “Haig d'aclarir”, va declarar davant el jutge, “que aquest treball no existeix”. “Va ser una avaluació elucubrativa, del que jo pensava que podria ser el pensament de la plantilla judicial que treballava a Catalunya”.

En altres ocasions, va venir a dir, només va intentar insuflar ànim entre els partidaris de la secessió. Com quan va dir que la Generalitat tenia un pressupost de 400 milions, “ocult”, per preparar el referèndum. “M'estava dirigint a militants i simpatitzants del partit. Els volia transmetre només que la Generalitat tindria la capacitat econòmica i financera suficient per engegar les estructures. Vaig cometre l'error de donar per fet una xifra específica. La xifra en concret la vaig treure de la publicació en diferents mitjans de comunicació”.

Vidal, que continua investigat per revelació de secrets, va negar haver participat en l'elaboració de lleis durant el procés. El 2015 va ser suspès tres anys per participar en l'esborrany d'una Constitució per a una hipotètica Catalunya independent. La seva intenció ara, va declarar, és tornar a la carrera judicial. Després de declarar, va sortir en llibertat sense mesures cautelars.