Colau va cedir vuit locals municipals per votar en el referèndum

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va posar a la disposició de la Generalitat almenys vuit locals de titularitat municipal perquè servissin com a centres de votació durant el referèndum il·legal de l'1 d'octubre. Segons han explicat a EL PAÍS fonts coneixedores de la gestió, els espais que l'Ajuntament va cedir al Govern són centres cívics i estan situats a cinc dels deu districtes de la ciutat: Horta (2), Sant Martí (2), Sarrià (2), Sants (1) i Gràcia (1).

La relació de Colau amb el referèndum il·legal organitzat pel Govern de Carles Puigdemont va estar marcada, des que es va convocar, per l'ambigüitat. A principis de setembre es va desmarcar de l'1-O i va decidir no cedir gratuïtament equipaments municipals o espais públics per actes electorals. Però a mitjans d'aquell mes, tant Colau com el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, van anunciar un pacte –mai revelat– perquè es pogués votar. Tot i això, el mateix dia es va conèixer el resultat d'un informe del secretari municipal que advertia que cedir locals municipals era il·legal.

Des d'aleshores, Colau va utilitzar aquest argument i va reiterar que rebutjava posar en risc els funcionaris o l'Ajuntament com a institució. Però va ser ambigua quan els directors d'equipaments li van preguntar sobre com havien d'actuar si el seu centre havia de ser col·legi electoral.

El nom de Colau apareix en l'últim informe enviat per la Guàrdia Civil al jutge Pablo Llarena. L'alcaldessa "va remetre una carta a Carles Puigdemont informant-lo que cediria locals si no es posava en risc els funcionaris municipals i la institució", subratllen els agents, que adjunten el document al magistrat. Els investigadors assenyalen que un dels objectius del full de ruta era, precisament, obtenir el suport de Colau i dels comuns, ja que "probablement sense la ciutat de Barcelona, el discurs independentista s'hauria vist molt afectat".