Illes que s’enfonsen

Els set joves que viatgen a bord del vaixell Peace Boat tenen alguna cosa en comú: les illes on viuen s'estan enfonsant. El mar se les empassarà en amb prou feines unes dècades si el nivell dels oceans segueix pujant a causa del desglaç. Ahir van començar a Barcelona una travessia que els portarà per diversos països del món, on compartiran la seva experiència amb altres joves, i que acabarà a Nova York. Allí intervindran davant les Nacions Unides per llançar un missatge als representants de tots els països del món: mentre a Occident se segueix discutint si el canvi climàtic és o no és real, huracans i inundacions destrossen any rere any les ciutats, les costes i els camps de les seves illes.

La responsable d'aquest viatge és l'ONG japonesa Peace Boat, que des de 1987 organitza creuers perquè activistes i testimonis de tot tipus de catàstrofes puguin donar a conèixer la seva experiència al voltant del món. El que va arrencar ahir a Barcelona és el viatge número 95 de l'ONG, que va convidar deu col·legis de Catalunya a conèixer els set joves activistes a bord del vaixell. El primer que van fer alguns d'ells va ser preguntar a l'auditori si sabien on estaven els seus països d'origen. "Algú té idea d'on està Kiribati?", va preguntar Matea Naruto, de 23 anys. Només tres persones de gairebé 300 van aixecar la mà.

Amb les Maldives va haver-hi una mica més de sort. Tot i així, pocs coneixien la difícil situació que pateixen les illes. "Són a punt de desaparèixer. Cada vegada que plou ens queda menys terra on viure", va explicar la fotoperiodista Aswa Faheem, que el 2016 va rebre el premi a la Millor Dona Professional de l'associació Woman on Boards. Amb 26 anys, Faheem és la més gran del grup. La més petita és Selina Leem, nascuda a les Illes Marshall fa 19 anys. "El meu país és molt pla, per la qual cosa un centímetre més d'aigua ens treu molt de terreny", va explicar Leem. De fet, el lloc de més altura de les Marshall és un abocador. Des de fa anys, el primer que fan molts illencs en despertar-se és treure galledes d'aigua salada de les seves cases. Més colpidora és la història que explica la belianenca Zana Kristen, ambaixadora de la illa de Wade. "El dia del meu aniversari de fa cinc o sis anys un huracà va arrasar el meu país. La capital va quedar en ruïnes, i arran d'això molta gent es va quedar al carrer", recorda.

Perfils diferents 

Cadascun dels set activistes, a qui Peace Boat ha batejat com a "Joves Ambaixadors dels Oceans i el Clima", té un perfil diferent. Alguns lluiten des dels governs dels seus països, mentre que uns altres han seguit el seu camí com a activistes a la facultat. Als seus 22 anys, Tisha Parkinson és graduada en Biologia i Administració de Recursos Naturals del Medi ambient. Ahir es va dirigir directament als estudiants per demanar-los que no oblidin ni el seu país, Trinidad i Tobado, ni els dels seus companys. "Vosaltres i jo tenim dues coses en comú. Som estudiants i, en menor o major mesura, estem afectats pel canvi climàtic", va sentenciar.

La representant de Fiji, Kya Lal, també posseeix una llicenciatura en estudis del Pacífic i Dret ambiental. Com a experta en medi ambient, alguns alumnes li van preguntar què pensava de la possibilitat d'enviar a l'espai les deu milions de tones d'escombraries que s'aboquen als oceans cada any. Entre riures, Lal va comentar que no li semblava la millor opció. "Em recorda una mica a la pel·lícula del robot Wall·e. Si només ens preocupem de fer desaparèixer allò que ens molesta, no canvia res". La representant de Seychelles, Shafira Charlette, ho resumia d'aquesta manera amb prou feines uns minuts abans: "Hem de buscar nous models econòmics i comercials. Els joves som el futur. El planeta depèn de nosaltres".