L’Ateneu de Nou Barris i L’Harmonia s’ofereixen com a col·legi electoral

Els dos equipaments de Barcelona són de gestió ciutadana però propietat de l'Ajuntament

Clara Blanchar

Barcelona - 15 sept 2017 - 12:49CEST

Compartir en Facebook

Compartir en Twitter

Compartir en Bluesky

Compartir en Linkedin

Copiar enlace

El centre ha creat en aquestes quatre dècades de vida una escola de circ avui independent.CARLES RIBAS

Dos equipaments de Barcelona, l'Ateneu Popular de Nou Barris i L'Harmonia, els dos referents de la gestió comunitària, fan un pas endavant i s'ofereixen per ser col·legis electorals l'1 d'octubre. L'oferiment arriba en ple debat sobre l'obertura de locals a la ciutat per al referèndum independentista convocat per la Generalitat. Ahir, l'alcaldessa Ada Colau va anunciar un pacte amb l'Executiu de Carles Puigdemont perquè es pugui votar. No va avançar on, però de les seves paraules es dedueix que no serà en locals municipals, perquè l'informe del secretari adverteix que seria il·legal. Tant l'Ateneu de Nou Barris com L'Harmonia (Sant Andreu) són de titularitat municipal, tot i que els gestionen entitats que funcionen de manera assembleària.

El primer a llançar l'oferiment va ser L'Harmonia, dimecres, en nom de la Comissió Gestora i l'assemblea de la Federació d'Entitats Socioculturals i d'Oci de Sant Andreu del Palomar. Ho va fer "des de l'enfocament plural i divers que ens defineix i davant del dèficit democràtic amb què l'Estat espanyol està responent a la situació política a Catalunya". La gestora i les entitats es posicionen "públicament a favor del dret d'autodeterminació dels catalans i del referèndum", ofereixen el seu equipament i fan una crida a altres entitats que gestionen espais a sumar-se a la iniciativa.

Ahir, l'Ateneu de Nou Barris, que aquest any celebra el 40è aniversari, es va sumar a la iniciativa, subratllant que "la democràcia directa forma part de l'ADN de l'Ateneu, com a dret legítim i inalienable". En un breu text defensen que "la desobediència és una resposta legítima quan els nostres drets estan en perill". Ho saben bé, recorden, amb 40 anys de trajectòria "decidint, fins i tot quan deien que no es podia decidir res". "El concepte de democràcia no està sotmès a segrestos o matisos, la democràcia és una pràctica que es defensa cada dia de l'única manera que la podem entendre, exercint-la directament". Per això, conclou el Bidó de Nou Barris, l'entitat que gestiona l'emblemàtic equipament, es posicionen a favor de la convocatòria i ofereixen l'equipament, "si fos necessari" com a col·legi electoral.

Colau rep dissabte els alcaldes lleials al referèndum

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha assegurat aquest divendres que demà rebrà a l'Ajuntament els alcaldes que es manifestaran a la plaça de Sant Jaume. Els batlles, citats a declarar per la Fiscalia pel seu suport al referèndum il·legal independentista, estan convocats per l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).

En declaracions a Catalunya Ràdio, Colau ha explicat que els alcaldes seran rebuts tant a l'Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat per transmetre'ls el seu suport, i ha assenyalat que els batlles són la institució democràtica "més propera a la ciutadania".

"Més enllà de les nostres diferències, això no és acceptable", ha denunciat Colau, que ha apostat per "ser ferms" en aquest assumpte. "Serà un plaer rebre els alcaldes" i fer-los arribar el seu suport, ha dit la batllessa de Barcelona en Comú, que ha evitat, de nou, donar detalls sobre l'acord que va anunciar amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, perquè l'1-O es pugui votar a Barcelona,

Sobre la convocatòria a Barcelona d'actes relacionats amb l'1-O, ha considerat "insòlit" que es plantegi la possibilitat que no siguin legals: "Aquesta és una qüestió de llibertat i drets bàsics", ha afegit.

L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, compromesa amb el referèndum, ha denunciat aquest dijous suposades “intimidacions” per part de la Subdelegació del Govern espanyol a Barcelona per impedir que es facin actes sobre la votació en la qual és la tercera ciutat més gran de Catalunya.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Añadir usuario Continuar leyendo aquí

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Clara Blanchar

Clara Blanchar - twitter

Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.