Els Amics de les Arts: “Connectem per proximitat”

Són Els Amics de les Arts. Es consideren persones normals, lluny de les distàncies que les estrelles del rock estableixen com a pauta de relació amb el seu públic, "nosaltres connectem per proximitat", diuen. Assumeixen que la popularitat i la fama no tenen el glamur que imaginaven, encara que tenen l'avantatge "que facilita les converses d'ascensor amb els veïns i quan portes els nens al col·le". Encara amb tot no perden de vista el lloc privilegiat del qual gaudeixen en l'escena musical catalana: "Un 85% de les publicacions de discos anuals corresponen a primeres obres, la qual cosa vol dir que només un 15% dels discos són continuació del debut.

Nosaltres hem publicat quatre àlbums d'estudi, i els tres últims han estat Disc d'Or, així que sabem el que tenim i a més hem tingut la sort que la popularitat ens ha agafat grans". Acaben de publicar el seu cinquè disc, Un estrany poder, una aposta per nous colors en la seva paleta musical "havíem d'evolucionar i aquest era el moment de fer-ho", afirmaven sense poder dissimular la satisfacció davant la seva nova col·lecció de cançons.

Per reorientar-se estilísticament, Els Amics de les Arts, més de deu anys junts, van recórrer a un productor prestigiós de l'escena independent, l'escocès Tony Doogan: "Teníem la inquietud artística de deixar entrar un productor que ens facilités treballar d'una altra manera, que ens ajudés a provar altres sons, altres estructures de cançó. Necessitàvem un còmplice per renéixer".

Dotze cançons noves

El resultat és que les dotze cançons noves del grup s'escapen de la linealitat, tenen estructures una mica més complexes, tocs electrònics, més guitarres, juguen amb els silencis i en ocasions acudeixen a les brusques aturades per realçar-ne el ritme, "En Tony ens parlava en termes d'estructura de cançó, ens demanava una altra tornada, una intro, un altre pont, ens suggeria no omplir les cançons amb les nostres veus per així deixar espai perquè l'oient hi posi la seva part. Ens deia que es tractava de desenvolupar idees que ja havíem exposat en discos precedents", expliquen amb aquesta rara habilitat del grup per parlar a quatre veus.

Aquesta evolució, "és que després de deu anys ens havíem de plantejar com volíem el nostre futur", diuen, també afecta a les lletres.

"Ens hem caracteritzat per mostrar al públic el pla que havien de mirar. Aquest disc és més impressionista, menys explícit, les lletres no són tan clares com abans, hi ha gent que ens deia que era la primera vegada que no sabia de què anava la cançó. Hi ha una mica més d'ambigüitat", manifesten.

Al mateix temps, el quartet destaca el paper del productor per construir el missatge entre la música i la lletra. "La cançó Casa en venda té un crescendo final de dos minuts fins que arriba la tornada, i allà parlem del penediment dels protagonistes per haver venut la casa familiar. Es plasma l'emoció de la lletra i del que volíem transmetre, i això no només s'aconsegueix amb la lletra. Per això aquest crescendo, has de transmetre el teu missatge amb la música i després arribarà la lletra per arrodonir-lo. A això ens va ajudar en Tony", recorden.

“Hi ha una mica més d'ambigüitat en el nou disc”

També en Tony els va donar la idea d'estructurar el disc com si es tractés d'un concert, amb un inici rítmic, una baixada d'intensitat a la part central que ocupen les balades i un esprint final novament rítmic "en Tony ens deia que les balades havien d'ocupar el seu lloc en el disc, perquè les ràpides tenien la funció de cridar l'atenció en els festivals, on no tothom va a veure't a tu". I en això es concentra ara el grup, a muntar un directe diferenciat entre sales i festivals que adapta el seu vell repertori a les noves constants sonores de la banda. Però que ningú s'espanti, la banda roman plenament recognoscible. Els Amics de les Arts són els de sempre, però posats al dia i fins i tot mofant-se d'ells mateixos i de tots els altres en peces com El seu gran hit.