Un Dalí gairebé desconegut, a subhasta

Un dels quadres més famosos de Salvador Dalí és “Figura en una finestra”, que representa la germana del pintor, d’esquena, mirant per una de les finestres de la casa familiar d’Es Llaner, a Cadaqués. Però l’obra, feta el 1925 i que s’exhibeix des del 1988 al Museu Reina Sofia, no és l’única que el genial pintor de Figueres va fer de la seva germana. Fins a dotze retrats a l’oli giren entorn del monotema d’Anna Maria, cosa que va portar Rafael Santos Torroella, un dels especialistes més grans en Dalí, a parlar, fins i tot, d’una “Època Anna Maria” en l’obra del pintor, que s’estén del 1923 al 1926, en la qual la germana (tres anys més petita que Salvador) apareix en tota la seva frescor i airositat de la seva adolescència. Una d’aquestes obres, “Figura de perfil”, gairebé inèdita, ja que només s’havia vist el 1929, quan el pintor la va exposar per primera i única vegada, surt ara a subhasta el proper 2 de març a la galeria londinenca Bonhams amb un preu de sortida d’entre 940.000 i 1,4 milions d’euros.

El 1929 Joaquim Cusí, un dels primers col·leccionistes de Dalí i amic de la família, farmacèutic que va fer fortuna amb una famosa pomada per a infeccions oculars, va comprar l’obra per 500 pessetes. En morir, Cusí la va deixar en herència a la seva filla Josefina i després es va vendre, pel que sembla als anys cinquanta. Des d’aleshores ha estat fora del mercat en una col·lecció privada, però no s’ha tornat a veure mai. Per això, l’única fotografia coneguda era la de l’exposició de les Galeries Dalmau, que mostrava l’obra tallada i sense firma, i és ara la primera vegada que es mostra en color per la imatge facilitada per la casa de subhastes de Londres.

Sense revelar si la Fundació Gala-Salvador Dalí es presentarà a la subhasta amb intenció de comprar aquesta obra de 74,2 x 50 centímetres, la seva directora, Montse Aguer, assegura que aquest període ja està ben representat al centre de Figueres, però destaca “l’interès de l’obra i el fet que hagi estat tant de temps sense poder-se veure ha aixecat cert misteri i la fa desitjable”, però insisteix que “aquest moment en què feia només obres de la família, paisatges i autoretrat està molt ben representat a la Fundació”. Per a Aguer “cada retrat té les seves característiques”. En aquest hi destaca “la composició i el tractament de la llum que fa Dalí”.

Per a ella, el fet que surtin noves obres a la venda “és bo perquè dinamitzen el mercat i és bo per a la cotització de l’artista”. En aquest sentit, l’obra no presenta cap dubte sobre la seva atribució. “Està molt ben documentada”, comenta la directora de la Fundació, que considera que el preu de sortida “és correcte per a la seva primera època. Dalí té altres moments de cotització més alta, com la surrealista”.

Per la seva part, Ricard Mas, expert en Dalí i autor de diversos llibres sobre el pintor ­−l’últim, Dalí i Barcelona, a punt de publicar-se−, assegura que l’obra té un gran interès, però coincideix que aquest període està ben representat a la Fundació. “No tant el que va des del 1930, quan és expulsat de la seva família després d’unir-se a Gala, fins al 1948, quan la parella torna dels Estats Units”. Quant a la cotització “en comparació amb les poques obres que han anat sortint a la venda els últims deu anys per les dimensions i l’època té un valor estimat de sortida una mica alt”, però matisa que a “Dalí li queda molt de camí per pujar en la seva cotització”. Mas conclou recomanant que sigui l’Estat qui compri l’obra “dins de l’‘operació Catalunya’ i que la dipositi al MNAC, com a signe d’enteniment amb Catalunya”. “A veure si em fan cas!”, diu l’expert, que conclou: “El que té de bo és que el quadre va costar tres euros i ara es ven per un milió”. A veure qui aconsegueix aquesta obra el proper 2 de març.