Joc d’equívocs de Plensa

Les noves escultures realitzades per Jaume Plensa (Barcelona, 1955) semblen tallades del tronc d’un enorme arbre del qual es conserva la base completa amb escorça i que deixa veure les esquerdes de la fusta de cedre africà i la seva textura orgànica. Però no ho són. Són de bronze, encara que tampoc ho semblen, perquè les obres, una vegada foses en metall a partir del motlle de fusta, estan cobertes amb una pàtina d’un blanc immaculat, de manera que, si no es toquen, és difícil saber de quin material estan fetes, si són càlides o fredes com el metall. “El material no és una fi en si, sinó un suport, un vehicle, però mai l’essència”, assegura Plensa. El joc d’equívocs que fa servir l’escultor a les tres obres que exposa fins al proper mes de gener a la galeria Senda de Barcelona va més enllà de la matèria emprada.

El rostre de les models que utilitza per a les seves obres tornen a ser “nenes que no ho són, però que tampoc són dones, tenen entre 8 i 14 anys, quan la bellesa canvia a una velocitat increïble”, tal com explica l’artista al costat de les seves noves obres. “La pàtina blanca les fa més serenes, dolces i les dota d’un major aire de puresa”, explica aquest escultor que té obres i exposicions a mig món; les últimes a Ohio, Bordeus, Harvard, Mont-real i Toronto, on ha hagut d’anar reposant obres després de cada exposició perquè sempre se n’ha quedat alguna pel camí després que les adquirissin en aquestes ciutats. Les properes exposicions seran a Nova York (febrer), Saint-Étienne (març) i Chicago (setembre), la ciutat americana on té instal·lada la seva famosa Crown Fountain des del 2004, l’obra que el va catapultar a la fama internacional.

A Barcelona, després d’instal·lar a l’abril l’escultura Carmela al costat del Palau de la Musica, una peça que fa menys d’un mes va acabar donant a la ciutat per un termini de vuit anys, Plensa torna a una galeria d’aquesta ciutat després de set anys d’absència amb la instal·lació El bosc blanc, en què les tres escultures de bronze blanc dialoguen entre elles a la magnífica sala diàfana de la galeria Senda (des de fa un any en un local del carrer Trafalgar), “que té una escala idònia per exposar-hi escultures”. Hi ha una quarta peça, aquesta vegada de basalt, que rep el visitant d’esquena, mostrant la rotunditat de la matèria sense treballar i amagant el rostre que mira cap a l’interior, on hi ha les seves germanes per part de pare. “És un homenatge a la individualitat dins de la comunitat”, una mena de bosc on “tots els arbres semblen iguals, però cadascun té les seves singularitats”. Plensa ha pintat, envoltant les seves escultures, quatre rostres amb grafit directament a les parets blanques de la galeria; unes obres que desapareixeran quan tanqui l’exposició. Les escultures exposades tenen un preu d’entre 30.000 i 380.000 euros.

Sobre l’altre projecte que té per a la ciutat, una enorme escultura de 52 metres que li va encarregar l’alcalde de Barcelona anterior, Xavier Trias, que se situaria prop del mar i que podria a arribar a costar 30 milions d’euros, l’escultor explica: “Continuo esperant-ne notícies. Barcelona s’ha distret en general amb la cultura, tot el que està relacionat amb la cultura sembla car, però si un atleta no s’entrena, no correrà bé, i Barcelona no ha anat a l’entrenament. La cultura s’ha convertit en el gran absent de Barcelona i d’Espanya. Aquí, o estan tots d’acord, o mai es fa res”, prossegueix, amb més ganes de parlar que altres vegades. Segons Plensa “als polítics els falta imaginació davant la manca de recursos”. De totes maneres, la solució per ell és importar el paper de la societat civil americana pel que fa a la cultura i una bona legislació: “una llei de mecenatge ja!”

Malgrat que l’agenda de l’escultor i artista està plena, no se sap res de les exposicions que s’han de celebrar a Barcelona, al Macba el 2017. Tampoc de la prevista per al Reina Sofia de Madrid. Malgrat tot, amb un ampli somriure, Plensa rebla: “No hi ha dates, però no tinc pressa. Si m’haguessin dit que sí a tot, estaria tancat en un psiquiàtric”.