El futur incert del videojoc ‘indie’ català

Un dels pavellons de la Barcelona Games World està dedicat a les empreses indie. Nombrosos estudis petits presenten en aquest marc els videojocs que han fet per intentar tenir visibilitat, ja que la comunicació, a més del finançament, són els grans problemes d’aquests creadors. Un exemple és l’estudi Mango Protocol. Mariona Valls, directora d’art, explica que ells, en un començament, no sabien com donar-se a conèixer. A còpia de fer assaig i error han acabat fent “comunicació de guerrilla” i apuntant-se “a tots els saraus per parlar amb la gent de tu a tu”.

Però com la Mariona i els seus companys, hi ha moltíssimes empreses en aquesta situació. “Cada cop hi ha més estudis, sobretot universitaris, relacionats amb els videojocs”, explica Marisol López, responsable de l’Àrea de Cultura Digital de la Generalitat, “i tots els que surten volen fer jocs propis”. Això implica que cada cop hi hagi més estudis indie. Tot i així, s’ha de veure com això avançarà en el futur, si seguirà havent-hi moltes empreses i, per tant, es faran projectes més petits, o bé si s’ajuntaran i en faran de més grans.

Per la seva banda, la Generalitat intenta ajudar aquests creadors. Donen dos tipus de finançament: un per a la creació de start-ups de cultura digital i un altre per desenvolupar un projecte concret. A més, subvencionen la internacionalització i la traducció al català dels jocs i tenen un blog i un butlletí per donar visibilitat a aquestes empreses. López explica que “els videojocs, dins la Generalitat, depenen de Cultura, i això ja és molt important, perquè dóna una altra mirada. No s’han de mirar només els números, sinó també que el joc estigui ben fet”.

Això és essencial per donar més reputació a aquest sector, ja que “en aquest país encara sembla que els videojocs no siguin una activitat de prestigi, com seria llegir, anar al teatre...”, diu López. Els estudis indie poden jugar un paper molt important en aquest sentit, perquè per poder arribar al públic solen sortir de la norma i del que fan les gran empreses. “Hem d’atacar per una altra banda”, resumeix Mariona Valls, i això els porta a tocar temes diferents i més originals. Per tant, si aquests jocs arribessin a tenir visibilitat, segons López això podria fer que la mala percepció canviés.

Però cal pensar en com arribar fins a aquest punt. Ara com ara, López creu que “hem d’intentar que tot vagi creixent i, a la vegada, que es vagi creant una premsa que els doni difusió”, ja que ells no saben accedir als mitjans. Els indies tenen un futur incert. No se sap com poden aconseguir més visibilitat ni que passarà si segueixen creant-se empreses. Però hi ha gent lluitant per trobar el millor escenari possible i millorar la visió d’aquesta indústria. I l’objectiu és clar: recordar que a Catalunya també es fan bons videojocs.