Les màquines més petites del món guanyen el Nobel de Química 2016

La Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia ha concedit avui el Premi Nobel de Química al francès Jean-Pierre Sauvage, al britànic Fraser Stoddart i a l'holandès Bernard Feringa per "dissenyar i produir màquines moleculars". Els investigadors han desenvolupat molècules amb moviments controlables, que poden dur a terme tasques quan se'ls proporciona energia. El treball dels tres "demostra com la miniaturització de la tecnologia pot portar a una revolució", segons ha indicat l'Acadèmia en un comunicat. "Els guardonats amb el Nobel de Química del 2016 han miniaturitzat màquines i han portat la química a una nova dimensió", afegeix la nota.

Sauvage, professor de la Universitat d'Estrasburg, va ser-ne el pioner el 1983, quan va enllaçar dues molècules amb forma d'anell formant una cadena, anomenada catenano. Normalment, les molècules s'uneixen amb enllaços covalents en els quals els àtoms comparteixen electrons, però al catenano de Sauvage estaven entrellaçades mecànicament. L'Acadèmia subratlla que una màquina ha de consistir en parts que es puguin moure les unes respecte de les altres. El catenano complia aquest requisit.

El segon pas, continua el comunicat oficial, el va fer Fraser Stoddart, professor de la Universitat Northwestern (EUA), el 1991, en desenvolupar un rotaxano, una arquitectura molecular similar a un anell atrapat a l'interior d'una corda de gimnàs. L'investigador, nascut el 1942 a Edimburg, va demostrar que l'anell es podia moure per aquest minúscul eix molecular amb límits. A partir del rotaxano, Soddart va desenvolupar "músculs moleculars" i "xips informàtics basats en molècules", segons l'Acadèmia.