Amb el 90% escrutat, el PP aconsegueix una àmplia majoria absoluta a Galícia

L'escrutini ha arrencat a Galícia dibuixant una tercera majoria absoluta pel PP d'Alberto Núñez Feijóo. Amb una mica més del 85% de les paperetes escrutades, els populars aconseguirien 42 diputats (quatre per sobre del mínim per governar en solitari). En la renyida cursa entre En Marea i els socialistes gallecs, els primers avançarien amb 14 diputats al PSdeG-PSOE, que li segueix molt a la vora amb 13 (encara que En Marea supera en uns gairebé 11.000 als socialistes). El BNG sumaria sis escons.

Más información

Les eleccions basques i gallegues, en imatges

En el que ha estat la quarta cita electoral que viu Galícia en menys d'any i mig, tots els partits han cridat amb insistència a la mobilització. El PP s'ha confessat preocupat pel triomfalisme, i l'esquerra, per que s'infongués la desesperança entre els seus adeptes. Finalment ha acudit a les urnes un 64,3% dels gallecs amb dret a vot, menys d'un punt més que el 2012 (63,8%).

El PP ha arribat a aquesta jornada electoral amb les enquestes a favor. Abans i després de la campanya els sondejos han pronosticat que el partit de Feijóo revalidaria la seva majoria absoluta sense amb gairebé sofrir desgast després de set anys al govern. Després de la derrota de Manuel Fraga el 2005 a favor d'un bipartit PSOE-BNG, els populars van recuperar el poder a la Xunta el 2009 i van aconseguir tornar a governar en solitari el 2012, quan la crisi i el desencantament polític ja començava a convertir les majories absolutes en una espècie en extinció a Espanya.

A les 20 hores, amb les portes dels col·legis tancades, la Televisió de Galícia (TVG) ha fet públic un sondeig a peu d'urna que també li atorga a Feijóo la majoria absoluta. Segons aquesta enquesta, el PP obtindria entre 38 i 41 diputats (el mínim per revalidar és 38), mentre que En Marea y PSdeG-PSOE empatarien en representants (entre 14 i 16), encara que la primera d'aquestes forces guanyaria als socialistes en vots. El BNG salvaria entre cinc i sis actes de les set que va obtenir fa quatre anys i Ciudadanos se situaria a les portes del Parlament gallec (0-1).

A Galícia va començar llavors també el naixement de la nova esquerra, aquesta que busca la confluència d'activistes i militants de partits tradicionals i que en aquesta cita electoral s'ha sotmès al seu gran examen. En 2012 va ser Alternativa Galega de Esquerda (AGE), una coalició dels nacionalistes de Xosé Manuel Beiras i Esquerda Unida, la que va menjar terreny al PSdeG-PSOE i al BNG captant bona part del malestar social provocat per la crisi econòmica. Aquesta vegada ha estat En Marea la candidatura que ha pres el testimoni d'aquest procés.

El resultat d'aquestes eleccions no marcarà només el futur immediat de Galícia. Els líders de PP i PSOE, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, s'han submergit en la campanya gallega amb l'esperança de sortir reforçats després del 25-S en les seves respectives estratègies contra el bloqueig institucional que sofreix Espanya.

El secretari general del PSOE manté una dura i decisiva pugna amb alguns barons territorials del seu partit que s'oposen al seu pla per intentar un govern alternatiu al PP amb el suport de Unidos Podemos i els partits catalans. I el president popular espera un fracàs electoral de Sánchez per afeblir la seva rotunda negativa a deixar-li governar en minoria. Rajoy es juga a Galícia l'única majoria absoluta que li queda al seu partit en una comunitat autònoma després de la reculada electoral que va iniciar en els comicis de maig de 2015.