La Generalitat obrirà quatre noves ‘ambaixades’ i referma el seu pla exterior

El Govern de la Generalitat manté actiu el seu plantejament d'internacionalitzar el procés català. Aquest dimarts ha aprovat l'obertura de quatre noves delegacions a l'exterior, que se situaran a Copenhaguen, Varsòvia, Zagreb i Ginebra. Aquestes noves ambaixades —actualment n'hi ha vuit— formen part del pla de crear deu noves oficines aquesta legislatura. Llavors l'Executiu va culpar la CUP de frenar-ho en impedir la tramitació dels Pressupostos.

Amb el pas que ha fet pel Govern, el Departament d'Afers i Relacions Institucionals y Exteriors que dirigeix Raül Romeva ja pot iniciar el procediment per crear les quatre noves oficines. La pròrroga pressupostària que regeix els comptes de la Generalitat no impedirà crear-les, com es va acusar al juny a la formació antisistema per impedir aprovar els Pressupostos del 2016. Ara es podran finançar les quatre ambaixades anunciades aquest dimarts i el proper any, ja amb els nous comptes, es podrà desemborsar el cost de la resta d'ambaixades previstes.

Segons ha assenyalat Romeva, les oficines s'obren “amb la voluntat d'explicar-nos sobre el que succeeix a Catalunya” i perquè la Generalitat té “vocació de ser un Estat”, va dir després de la reunió setmanal de l'Executiu de Carles Puigdemont. El conseller va destacar la plaça de Ginebra entre les delegacions que pròximament obrirà Catalunya. Va defensar la seva rellevància internacional pel tipus d'“institucions multilaterals” que hi tenen la seva seu, per la qual cosa va indicar que “no només cal estar-hi, sinó que s'hi ha d'estar de forma proactiva”.

La resta de delegacions tindran un plantejament territorial, amb un àmbit d'actuació que superarà les fronteres del propi país on es crei la seu autonòmica i s'encarregarà també dels del voltant. Des de Copenhaguen es cobriran els cinc Estats del Consell Nòrdic (Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia); l'oficina de Varsòvia s'estendrà, a més de Polònia, als països bàltics, mentre que l'interès de Zagreb és el de cobrir els països balcànics i fer la prospecció a Grècia i Bulgària. Segons la conselleria de Romeva, s'apostarà per la internacionalització de l'economia i la cultura.

En aquesta primera fase, la Generalitat continua centrada a Europa, si bé el Govern té una delegació als Estats Units. Un dels principals interessos és que les reivindicacions polítiques siguin escoltades i legitimades per la Unió Europea. De moment, aquestes pretensions han caigut en sac trencat. Quan no ha evitat immiscuir-s'hi argumentant que era un problema polític intern d'Espanya, la Comissió ha resolt que una virtual independència de Catalunya suposaria la consegüent sortida de la Unió Europea, per la qual cosa hauria d'intentar el seu reingrés.

Per al proper any, sempre que es respecti el pla d'expansió anunciat el juny, s'abastaran altres continents. S'obrirà a Rabat (el Marroc), a Seül (Corea del Sud) i altres dos a Llatinoamèrica: Buenos Aires (l'Argentina) i Mèxic DF.