La crisi de les empreses tecnològiques enfonsa els sous del sector

La reconversió que viu el sector de les tecnologies de la comunicació i la informació (TIC) a Catalunya, amb sous a la baixa i un augment de la precarietat, ja comença a reflectir-se en les estadístiques dels costos laborals. Específicament, el cost salarial en aquest sector, en què estan posades les esperances per a la reindustrialització “neta” de l’economia catalana, ha caigut un 13,7% l’últim any, tot i que es manté com el més alt de tots els sectors avaluats. Ara se situa en els 2.666 euros al mes. El cost salarial també cau en el sector del turisme, que representa un 12% del PIB català.

L’Idescat publica regularment l’evolució del cost laboral, que inclou tant les remuneracions que reben els treballadors (l’anomenat cost salarial) com altres percepcions i les cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social. Sempre s’han donat les xifres dels tres sectors bàsics (indústria, construcció i serveis), però des del primer trimestre del 2015 també es fa un desglossament específic de la cultura, el turisme i les TIC.

Una anàlisi de la primera comparació interanual deixa mal parats aquests dos últims sectors, en què es presenta la variació negativa més important. Mentre que de mitjana els costos laborals van caure un 0,2% i els salarials van augmentar un 0,1%, a les TIC la caiguda va ser d’un 10,5% i un 13,7%, respectivament.

Així, mentre el primer trimestre de 2015 un ocupador dedicava per a cada recurs humà un total de 4.037,9 euros bruts mensuals, els tres primers mesos d’aquest any en va gastar 3.615,8.

En el turisme, que presenta els costos laborals més baixos de tots els analitzats per l’Idescat, la baixada no és tan important. No obstant això, crida l’atenció perquè és un sector que representa més d’un 12% del PIB català i pel seu bon comportament any rere any. El cost laboral va caure un 1,6%, i va passar de 2.043,9 euros per mes i treballador el primer trimestre del 2015 a 2.010,6 euros en el mateix període d’aquest any. El cost salarial va disminuir un 1,4%.

“En general els costos laborals estan baixant, després d’un període d’estancament. A les TIC eren els més alts i per aquest motiu hi havia un marge més gran per a l’estabilització”, explica Jordi Costas, professor del departament de Direcció de Persones d’EADA Business School. Durant la crisi els costos laborals van pujar, però menys que els preus, i això va contribuir a la competitivitat de Catalunya i va moderar la inflació.

Des dels sindicats creuen que l’estadística posa blanc sobre negre la situació que hi ha darrere dels expedients de regulació d’ocupació (ERO) d’empreses tan importants com Indra o CapGemini, que ja ha fet tres ERO des del 2012. “En un context de gran competència, les empreses van fent amb treballadors a temps parcial per intentar guanyar més competitivitat”, es queixa Nuria Gilgado, secretària de política sindical de la UGT de Catalunya. La proliferació d’empreses TIC ha generat una dinàmica en què els contractistes exigeixen preus més baixos.

Malgrat que continua sent una professió amb un cost salarial alt, a causa del seu elevat valor afegit, les grans cadenes de subcontractacions, les ampliacions de jornada i les hores extres encobertes —efectes de la reforma laboral— han acabat precaritzant-lo, alerta Gilgado. “Les empreses de serveis integrals tenen convenis propis i es lliuren dels del sector. En molts casos representen fins a un 50% menys d’ingressos”, explica la líder sindical.