El Suprem dóna la raó per tercera vegada a uns veïns de Barcelona

Els veïns de Sarrià (Barcelona) han aconseguit que el Tribunal Suprem els doni la raó fins a tres vegades. Confien que aquesta sigui l’última. Fa 20 anys que estan en litigi contra l’Ajuntament de Barcelona per un projecte urbanístic (l’illa Sandoz) que consideren il·legal. En una resolució a la qual ha tingut accés EL PAÍS, el Suprem ha ratificat la sentència que fa dos anys va condemnar el consistori i va ratificar que part del conjunt immobiliari ha de ser ensorrat.

La guerra va començar a mitjan anys noranta. L’Ajuntament, governat llavors pel PSC, va aprovar un pla urbanístic per a una illa de Sarrià que, històricament, havia acollit els laboratoris Sandoz. En aquest espai, situat entre els carrers de Fontcoberta, Santa Amèlia, Osi i Cardenal Vives i Tutó, la constructora Indret Vertical va aixecar-hi tres edificis de 185 habitatges.

Ja el 2004 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar els tràmits urbanístics que va aprovar l’Ajuntament per donar llum verda a la promoció immobiliària. Va declarar il·legals els balcons (per l’amplitud del carrer) i els sobreàtics (perquè no s’ajustaven a la normativa) i va ordenar-ne l’enderrocament. En dret urbanístic, no obstant això, l’execució de les sentències és complexa. Moltes vegades, com en aquest cas, l’edifici ja està construït i acull centenars de famílies. Les parts afectades opten, de vegades, per intentar donar cobertura legal a la construcció amb un canvi normatiu a posteriori.

Sis anys després, el 2010, el Suprem va confirmar aquesta sentència i va donar per primera vegada la raó als veïns. Mentrestant, però, l’Ajuntament de Barcelona ja havia iniciat un nou tràmit urbanístic (la modificació del pla general metropolità), que, altra vegada, va topar amb l’oposició dels veïns. El TSJC els va donar la raó en primera instància el 2009, amb una sentència contundent en què acusava el consistori de practicar un “urbanisme a la carta” i ser “contrari a l’interès general”. Com que els recursos de cassació són lents, no va ser fins al 2013 que el Suprem es va tornar a pronunciar.

La resolució dictada ara pel Suprem, la tercera, recorda tot aquest periple. I confirma l’última de les dictades pel TSJC, el juliol del 2014. Aquesta resolució de fa dos anys declara nul·les les modificacions de planejament que l’Ajuntament va impulsar en la seva obstinació per fer legal el que era il·legal. El TS acusa l’Ajuntament d’incórrer en una “desviació de poder”. La seva intenció, “molt poc dissimulada”, no té res a veure amb l’escrupolós compliment de les normes urbanístiques, sinó més aviat amb “el desig de legalitzar les edificacions” de l’illa Sandoz. A banda de rebutjar l’enèsim recurs, li imposa el pagament de les costes.

L’agonia judicial ha causat malestar en els veïns de Sarrià, que s’han sentit desoïts (i feroçment combatuts) per l’Administració. El consistori sempre s’ha mantingut ferm en la seva estratègia. Ja el 2004, després de la primera resolució, l’aleshores primer tinent d’alcalde, Xavier Casas, va assegurar que els elements “essencials” del projecte eren correctes i que els magistrats es van equivocar quan van mesurar l’amplària dels carrers.