Un ‘hipster’ de fa un segle

Ser modern s'associa a pertànyer a una classe mitjana alta, consumir música indie i alternativa, vestir peces allunyades dels corrents predominants, defensar polítiques progressistes i, com no, consumir productes orgànics. I si llueixes, a més, en el cas d'ells, una barba ben espessa, ets un hipster, un modern, en tota regla. Fa un segle la modernitat es mesurava de manera diferent, ja que n'era el que conduïa els nous vehicles, li agradava gaudir amb les arts de la pintura i la poesia, i com no, menjar bé. Ramon Casas (Barcelona 1866-1932) va ser un bon exemple del hipster de fa un segle, ja que ell, que va pertànyer a la més alta burgesia barcelonina, va ser capaç de trencar amb les normes socials establertes quan després de dues dècades de relació es va casar amb Júlia Peraire, la seva musa i model, una venedora de loteria que havia conegut pel carrer.

L'exposició Ramon Casas. La vida moderna que ha obert les portes al Museu del Modernisme de Barcelona (fins al 8 de maig), inaugura l'Any Ramon Casas, en el qual se celebren els 150 anys del naixement del pintor, tot un referent i una icona de modernitat. I ho fa sense estar-se de res, reunint 130 obres, 40 d'elles olis, 60 dibuixos i la resta cartells; a més de fotografies i documents personals com cartes; la majoria provinents de col·leccions privades i mai vistes i repassant aspectes com la vida quotidiana, la relació de Casas amb les dues i amb les quatre rodes, exposant un espectacular model idèntic al Delaunay-Belleville 28 HP del 1906, un dels cinc vehicles que Casas va fer servir i va immortalitzar en moltes de les seves obres. “Casas estava molt atent a la vida moderna i als avanços tècnics. Va comprar un cotxe com aquest a França i va tornar a Barcelona conduint-lo”, explica Gabriel Pinós comissari de la mostra. La vinculació amb publicacions com Pèl&Ploma, el món de les xules i les manoles i els estereotips de la dona modernista que Casas va reflectir; a més d'un bon nombre de retrats fets al llarg dels anys per Casas que van demostrar que era un geni que dominava el dibuix com pocs a la seva època. “Reflecteix l'essència de l'artista, la seva capacitat creativa en estat pur”, ressalta Pinós. Casas va fer centenars de dibuixos excel·lents a carbonet dels personatges de l'època, alguns en amb prou feines quinze minuts. A la mostra poden veure's, a més, fins a quatre autoretrats de Casas, tots fumant caliquenyos en pipa.

Com molt dels modernistes Casas va viatjar ben jove a París, on va entrar en contacte amb el món de la bohèmia que va produir una ràpida evolució en la seva pintura que aniria perdent els seus trets academicistes de forma irremeiable i guanyant en soltesa en la seva pinzellada i enriquint la seva paleta de color.

A la tornada ja res seria igual i la vida barcelonina li va començar a semblar avorrida. Sort d'altres moderns que com ell van començar a reunir-se en locals com Els 4Gats, el temple del modernisme barceloní.

Com a cronista de la seva època, Casas va ser testimoni d'un gran nombre d'esdeveniments. Des dels més festius com les corregudes de toros que apareixen en l'enorme Entrada a la plaça de toros de Madrid, que va pintar amb 20 anys el 1886 i que pertany a la fundació Vila Casas, i els espectacles de regates; fins als més desagradables i de denúncia social com l'ajusticiament de presos a garrot vil o La càrrega que mostra la cruesa com la Guàrdia Civil va reprimir uns vaguistes.

L'exposició apareix trufada durant tot el recorregut de forma transversal per cartells, una tècnica que va dominar i que va viure un gran auge en aquest moment. Són seus els més famosos que anuncien marques com Anís del Mono, Codorniu, Cigarrillos París i Chocolate Amatller, en els quals és la dona la que serveix de reclam per a la venda.