Nacho Vegas converteix un concert al Palau en una batalla de la PAH

Abans de començar el concert, que formava part de la programació del Festival del Mil·lenni, patrocinat per Banc Sabadell, Vegas va voler projectar un vídeo paròdic del conegut anunci de "Converses sobre el futur" de l’entitat bancària, mentre que l’organització ho va qüestionar. Això va provocar un retard de 45 minuts, però el vídeo es va acabar projectant i membres de la PAH van pujar a l’escenari amb pancartes. El cantant va explicar que el benefici íntegre del concert seria per a la plataforma.

De fet, ara fa un any Nacho Vegas, acompanyat del cor El Altu la Lleva, que ahir també va actuar al Palau, va declarar el seu suport incondicional a la PAH acompanyant-la en una protesta. Van entrar en una oficina bancària a Gijón amb un grup de la plataforma per cantar la seva cançó de protesta. Davant la sorpresa de clients i treballadors, van entonar estrofes com "assetjar l'usurer, i que així no dormi en pau.... i cridar al poderós mentre hi hagi un desnonament més".

Després de l'arrencada crítica al Palau, Vegas va continuar el seu concert, en un escenari presidit per una imatge de la guitarra de Woody Guthrie, un exponent de la cançó protesta nord-americana i un dels seus referents, amb la consigna This machine kills fascists (Aquesta màquina mata feixistes). A banda de reivindicació, també van sonar altres cançons de temàtica més intimista, com La gran broma final o El hombre que casi conoció a Michi Panero.

De l’amor fatal a la reivindicació social

Nacho Vegas (Gijón, 1974) va deixar el grup Manta Ray a finals dels anys noranta per llançar el seu primer disc en solitari el 2001, Actos inexplicables, amb cançons d’atmosfera intimista i amor fatal, o Desaparezca aquí el 2005, en la mateixa línia. Després de col·laboracions amb Enrique Bunbury i Cristina Rosenvinge, va començar a publicar cançons amb rerefons social.

A partir del 2010 va crear la seva pròpia discogràfica, Marxophone, i va iniciar un camí cada vegada més reivindicatiu, amb l’àlbum Cómo hacer crac, en què descriu l’Espanya de la crisi econòmica, i que es va consolidar amb la publicació de Resituación (2014). El desembe passat va publicar Canciones populistas, que inclou la cançó de dedicada a la PAH.