Preparant el futur

Pot semblar tòpic repetir que les eleccions del 20-D són molt importants, tanmateix crec que són crucials per iniciar el camí cap a una societat més sostenible i més justa. Evidentment, aquest caminar només ens pot portar a bon port si són les esquerres (en plural) les que guanyen diumenge que ve. Les forces de la dreta que han governat Espanya i Catalunya ja ens han demostrat el que són capaces de fer tant en l'àmbit econòmic, com en el social i l'ecològic. Ens han demostrat que més corrupció i menys democràcia són les divises passades dels conservadors. Així qui els voti o és que viu del seu lladronici o és un masoquista o un abduït.

Crec que la nostra societat suporta uns nivells de desigualtat, atur, corrupció, pobresa, contaminació, frau fiscal que ja no són assumibles. La nostra democràcia ja no pot suportar aquest pes sense fracturar-se i en conseqüència, iniciar una deriva cap a populismes autoritaris. Per això, crec necessari que el proper Govern d'esquerres dugui a terme reformes radicals en els àmbits següents:

1. Lluita contra les desigualtats i la pobresa. És necessari intervenir en la distribució de la renda, que haurà de sostenir-se sobre dos pilars: una renda bàsica universal i una profunda reforma fiscal. La primera, perquè no fan falta els pal·liatius assistencials com els que es proposen (renda mínima garantida, d'inserció, ingrés mínim vital), ja que són subsidis i, com a tals, estan condicionats al fet d'haver de demostrar ser pobre. La renda bàsica és la resposta al dret a la dignitat humana i ha de ser universal i incondicional. Mitjançant una reforma de l'IRPF, sortiria beneficiada el 80% de la població per la transferència des de l'altre 20% més ric. Amb aquesta distribució de la renda, ningú estaria per sota del nivell de pobresa i qualsevol persona podria negociar quines condicions d'ocupació li resulten acceptables. En segon lloc, una reforma fiscal en què tota la ciutadania tributi pels seus ingressos, i a les empreses (industrials i financeres) se'ls apliqui els mateixos nivells impositius que a les rendes del treball. Aquesta reforma, tal com aconsellen els inspectors fiscals, eliminaria totes les bonificacions o deduccions als impostos, perquè la RBU ja fa aquesta funció per les rendes del treball. En aquest marc s'ha de plantejar també una reducció pactada de la jornada laboral per fer front a la precarització, al lent creixement de l'ocupació i al canvi tecnològic que ens condueixen a una reducció dels llocs de treball.

Penalizar l'especulació mitjançant una legislació impositiva i dur a terme una lluita decidida contra el frau fiscal

2. Una política efectiva de lluita contra el canvi climàtic. Malgrat els frustrants i insuficients avanços de la Cimera de París, fa falta desenvolupar una política ecològica que integri dos nivells. El primer, en l'àmbit de la fiscalitat ambiental per crear una nova estructura fiscal dirigida a corregir comportaments (consum i inversió) i que els encamini cap a l'eficiència i el consum ambiental sostenible. El segon, desenvolupar un nou model energètic basat en les energies renovables i en la gradual i, definitiva, eliminació dels combustibles fòssils (estem en el peak oil), que fomenti el consum responsable, l'agricultura ecològica i la mobilitat col·lectiva.

3. Una societat radicalment democràtica. Primer, en l'àmbit de l'economia, que intervingui al món de les finances amb la creació d'un banc públic, que penalitzi l'especulació mitjançant una legislació impositiva i dugui a terme una lluita decidida contra el frau fiscal. Segon, en l'àmbit de les polítiques públiques, amb una legislació radical contra la corrupció pública i privada. Al mateix temps seria necessària la creació d'una agència pública que avaluï, a partir d'indicadors transparents i senzills, l'impacte de les polítiques públiques o privades sobre el benestar de la població i del medi ambient del país. I tercer, en l'àmbit constitucional, una profunda reforma que superi els condicionants històrics i plantegi de forma consensuada i confirmada, els canvis en la forma i el model d'Estat, en el sistema electoral i en la resta d'àmbits, per assegurar una millor participació dels ciutadans en la presa de decisions polítiques.

Estic convençut que la majoria de la ciutadania estaria d'acord amb aquestes propostes. Totes elles, juntes, no les he trobat a cap programa. Sí que hi figuren de forma aïllada i incompleta, als programes dels partits d'esquerres. Per aquest motiu és necessari, pel bé de les generacions futures, que el 20-D guanyin les esquerres.

Joan Boada Masoliver és professor d'Història