Juncker promet excloure del dèficit les despeses de la crisi de refugiats

Els països que facin un esforç financer per pal·liar la crisi de refugiats tindran màniga ampla fiscal a Brussel·les. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha promès avui dimarts “una dosi afegida de flexibilitat” en l'escrutini dels comptes públics dels Estats que dediquin partides excepcionals a l'atenció de demandants d'asil. “El Pacte d'Estabilitat i Creixement [que estableix límits de dèficit del 3% del PIB] queda en un segon terme a l'hora de respondre a aquesta crisi”, ha assegurat Juncker al ple del Parlament Europeu.

El president comunitari llança aquest missatge a la vista que els esforços econòmics oferts fins ara pels Estats resulten insuficients per fer front a l'afluència de refugiats. “Hi ha països, inclosos els grans, que no estan fent prou esforços. Els que no ho facin no tindran una aplicació més flexible del pacte”, ha avisat, suggerint que els Estats que no s'impliquin en la gestió d'aquesta crisi no poden esperar cap tipus de concessió.

Les xifres són eloqüents. Més de 705.000 immigrants i refugiats han arribat a Europa a través del Mediterrani aquest any. D'aquests, més de 3.200 han mort, segons les xifres que ha anunciat aquest dimarts l'alt comissariat de l'ONU per als refugiats (ACNUR). Las xifres s'assemblen a les que ha ofert Frontex, agència europea de fronteres, que parla de més de 710.000 estrangers arribats per les diferents fronteres exteriors de la UE. Malgrat tot, experts de Frontex adverteixen que les xifres poden estar sobredimensionades perquè hi ha migrants que es comptabilitzen dues vegades: quan accedeixen per primera vegada a Europa per Grècia i quan reingressen per Hongria després d'haver travessat la ruta dels Balcans.

Davant d'aquest escenari, els països vacil·len a l'hora d'oferir finançament. De les quantitats compromeses pels caps d'Estat i de Govern a finals de setembre, encara falten 2.300 milions per quadrar les xifres. “La llacuna és enorme, pràcticament la mateixa que fa un mes. Necessitem fer les coses millor perquè si no, correm el risc de no estar a l'altura”, ha instat. Una xifra similar es requereix en nombre d'experts: falten 2.029 professionals per registrar i atendre els potencials asilats a les fronteres europees. I amb prou feines s'ha començat el procés de resituar els 160.000 refugiats que han de traslladar-se des de Grècia i Itàlia cap a altres Estats.

La relació amb Turquia

“La Unió Europea no es troba en el seu millor moment”, ha conclòs Juncker en el debat de l'Eurocambra sobre la crisi de refugiats per analitzar les últimes decisions adoptades per les institucions. Juncker ha emfatitzat un element que sap que és delicat per al Parlament Europeu: la relació amb Turquia. El president ha confirmat una xifra que fins ara s'apuntava de manera oficiosa, els 3.000 milions d'euros addicionals que necessita el Govern turc –i que Brussel·les està disposada a desemborsar– per atendre els 2,5 milions de refugiats que acull al seu territori.

El cap de la Comissió ha adoptat un enfocament pragmàtic: “Sabem que queden qüestions per resoldre amb Turquia, relatives a la llibertat de premsa, al respecte als drets fonamentals… però això ara no està sobre la taula”. Juncker ha demanat suport als eurodiputats per accelerar la negociació amb Turquia i concloure un pla d'acció que permeti contenir els fluxos des de Turquia cap a Grècia. “Si no, la situació serà molt pitjor que ara”, ha advertit.

El líder dels socialdemòcrates a l'Eurocambra ha defensat les iniciatives del president de l'Executiu comunitari per agilitar l'atenció als refugiats, però ha llançat un avís: “No estem d'acord a signar un xec en blanc al Govern turc”. En la seva última intervenció en un ple de l'Eurocambra –avui deixa el seu escó per bolcar-se en les eleccions generals espanyoles–, el líder de Podem, Pablo Iglesias, ha criticat l'enfocament europeu respecte als refugiats: “Això no es resol amb tanques, sinó amb polítiques responsables. Deixin de fomentar guerres”, ha dit.