El Nàstic venç el Girona en el primer derbi català de Segona

El Gimnàstic de Tarragona i el Girona es van tornar a veure les cares a Segona A. Van guanyar els locals. Havien passat quatre temporades des de l'última vegada i els dos conjunts han resseguit trajectòries ben diferents des de llavors. Tarragona ha patit a Segona B mentre que el Girona s'afermava a la categoria de plata fins a estar a punt, dolorosament a punt, de saltar a Primera la campanya passada.

Les credencials del Girona no van acovardir el Nàstic, que va arrencar mossegant. Animat pels gairebé 6.000 espectadors, un centenar de visitants, els grana li prenien el pols al partit. Valentín i Mousa, des dels carrils, posaven emoció als primers compassos.

Quan la gent encara s'asseia a la butaca, un elàstic Becerra va aturar una ocasió excel·lent d'Álex López que, com Emaná, va guanyar en cada esprint l'esquena a Olivas, el defensa arribat aquest estiu a Montilivi des de Sabadell.

La mitja part s'acostava a batzegades. Ni Granell al Girona ni Rocha al Nàstic tocaven la pilota i, sense les seves brúixoles, els dos equips es lliuraven a un espès anar i tornar.

El segon temps va despertar amb un Nàstic atacant sense por sobre el gol de mar. Giner, habilitat amb classe per Emaná, va errar dues ocasions claríssimes. Eren els millors moments de futbol, amb Alcaraz xutant una falta al travesser de la porteria grana i, tot seguit, amb una volea de Mata que desviava Reyna.

Llavors va aparèixer Jean Luc. El menut punta grana es va regirar a l'àrea del Girona i va disparar ras al fons de la xarxa.

Des de llavors fins al final, el Girona, que s'havia endut els últims sis partits com a visitant, ho va intentar però li van faltar idees. El Nou Estadi va collar perquè els tres punts no volessin. Set de nou per al Nàstic en el seu retorn. Els de Machín encadenen la segona derrota després de l'ensopegada a casa contra el Numància.