Els reptes que l’Iran té pendents

Dos anys de difícils negociacions nuclears amb les sis grans potències han emplenat el debat polític i els titulars de premsa, amb l'efecte que l'acord solucionaria la majoria de les dificultats a les quals s'enfronta l'Iran. No obstant això, molts analistes adverteixen que el pacte no és la panacea universal per als problemes que afronta el país, ja que molts són fruit de la mala gestió de governs anteriors. Amb independència del resultat d'aquest procés, el Govern de Hassan Rouhani ara els ha d'abordar. Aquests són els seus reptes principals:

Evasió fiscal. En una recent entrevista televisada, el vicedirector de l'Agència Fiscal, Hussein Vakili, va xifrar la quantitat defraudada en 1.300 bilions de rials (36.000 milions d'euros). Moltes empreses contracten els serveis d'assessors fiscals per escamotejar les seves contribucions. A més, “dels 22 milions de treballadors, 7 són informals”, és a dir, que no estan donats d'alta ni paguen impostos, segons ha revelat el ministre de Treball i Benestar Social, Ali Rabií.

Contraban. L'any passat va arribar als 25.000 milions de dòlars (uns 22.600 milions d'euros), segons el vicedirector de la Comissió d'Agricultura del Parlament, Golamreza Nuri Azlajeh. Cigarros, roba i teles són els principals productes importats fora dels canals oficials, mentre que el combustible lidera les exportacions il·legals. Els analistes atribueixen l'augment del contraban als lents processos duaners, els alts aranzels sobre alguns béns i la falta de voluntat per aplicar les normes, i el responsabilitzen de la pèrdua de 600.000 llocs de treball anuals.

Corrupció administrativa i financera. El descobriment el 2011 d'un cas de malversació per 830 milions d'euros, el pitjor de la història de l'Iran, i un altre assumpte l'any passat pel qual Muhammad Reza Rahimi, vicepresident amb Mahmud Ahmadinejad, va ser condemnat a cinc anys de presó, van mostrar la falta de mecanismes necessaris per impedir l'abús dels alts càrrecs. Transparència Internacional situa l'Iran al lloc 136è d'entre 175 països estudiats el 2014.

Eliminació dels subsidis directes. Cada iranià rep mensualment 445.000 rials (uns 12 euros), la qual cosa suposa la distribució de 8.800 milions d'euros l'any. Encara que el Govern de Rouhani ha retirat 200.000 iranians del sistema, molts adinerats segueixen rebent aquesta ajuda. Alguns analistes opinen que resulta complicat determinar a qui cal suspendre aquests beneficis, però el Govern tampoc s'arrisca perquè tem que això resti suport al president.

Fuga de cervells. Uns 150.000 professionals surten anualment de l'Iran per millorar la qualitat de vida, la qual cosa el situa al capdavant dels països exportadors de cervells. Les destinacions favorites són els EUA i el Canadà. Reza Faraji Dana, assessor del president per Assumptes Científics i Educatius, avalua aquesta pèrdua en 150.000 milions de dòlars a l'any. Prova de la seva vàlua, un alt percentatge dels guanyadors de medalles en les olimpíades científiques acaben emigrant.

Conservació mediambiental. L'Iran perd cada any fins a un 1,5% dels boscos a causa de la sobreexplotació i els incendis, però encara no disposa d'un helicòpter cisterna. Durant les últimes dècades, la construcció de preses i la perforació de pous profunds per satisfer els camperols i materialitzar l'autarquia agrícola, han accelerat la desertització. És el país amb més erosió del sòl al món. Així i tot el pressupost de l'Organització de Protecció del Medi Ambient és de tot just 48 milions d'euros, 40 vegades menys del que es destina a centres culturals.