Venècia descobreix l’altre Pollock

El 1929 Jackson Pollock era un jove rebel, inquiet, infeliç; travessava una ratxa de desànim i inseguretats creatives. Va confessar en una carta les seves penes al seu germà gran, Charles: “L'escola em sembla avorrida. Em vaig inscriure en un curs de dibuix, i encara que el docent m'incentiva, penso que els meus dibuixos fan fàstic, són freds, sense vida, ritme o llibertat (…)”. Aleshores Charles tenia 27 anys i Jackson, 17. En una altra missiva, Charles va escriure: “Em fa feliç saber que t'interesses en l'art. Es tracta d'un interès general o de debò penses seriosament en la idea de convertir-te en pintor?”.

Charles, artista talentós, brillant, culte i sensible, va donar suport al seu germà Jackson, la fama del qual finalment li faria ombra. Per primera vegada, Charles ha deixat de ser el germà fantasma en la retrospectiva més completa que s'ha fet mai sobre la seva obra, al Museu Peggy Guggenheim de Venècia, comissariada pel seu director, Philip Rylands. La mostra, oberta fins al 14 de setembre, reuneix més de 100 obres, entre dibuixos, retrats familiars i documents inèdits plens de vida que narren el talent indiscutible de Charles, les peripècies econòmiques de la família i l'amor fraternal malgrat la fama de Jackson.

La família Pollock –mare, pare i cinc fills– va viure algunes dècades a Los Angeles. El progenitor, LeRoy Pollock, es guanyava la vida com a camperol, obrer o rentaplats. La mare, Stella, era cosidora, una dona creativa i lectora voraç. Malgrat les dificultats econòmiques, Stella i LeRoy van inculcar als fills la passió per l'art.

Després de la mort fatal de Jackson l'11 d'agost del 1956 –conduïa sota els efectes de l'alcohol–, Charles, un marxista convençut, va passar la resta de la seva vida reflexionat sobre els factors que van permetre a Jackson entrar en la història de l'art, i que a ell el van excloure. Va morir a París, el 1988, conscient que no va saber vendre el seu art.