Gazprom, al banc dels acusats

La batalla legal iniciada per la UE contra Gazprom, el gegant gasístic controlat per Rússia, no és un simple assumpte tècnic, malgrat que així ho hagi presentat la Comissió per boca de la seva comissària de Competència, Margrethe Vestager. Es tracta d'un moviment estratègic fet per una institució europea menystinguda sistemàticament pel president rus, Vladímir Putin, i que es produeix en el moment més baix de les relacions entre Moscou i l'Europa Occidental des de la II Guerra Mundial.

No es tracta només que Gazprom s'hagi aprofitat de la seva posició dominant i apliqui preus abusius en cinc països de l'Europa de l'Est; això és una mala praxi comercial. És molt més greu que Brussel·les tingui proves que la companyia, darrere de la qual hi ha el Govern rus, ha amenaçat almenys dos països (Bulgària i Polònia) de tallar-los el subministrament de gas si els seus governs no col·laboren econòmicament en projectes que rebin el suport de Gazprom: un xantatge inacceptable davant el qual la UE ha fet el correcte en reunir proves i reaccionar.

En menysprear el paper de Brussel·les i considerar que aquest problema es resol d'Estat a Estat, Putin està cometent un error que recorda –salvant totes les distàncies– el dels EUA fa dues dècades, quan en una disputa agrària amb Brussel·les als seus representants els xocava que un austríac –Franz Fischler, llavors comissari d'Agricultura– defensés altres països europeus. Però ara hi ha grans diferències: no es tracta d'un petit desacord entre aliats, la UE té molt més engreixats els mecanismes de resposta a una agressió econòmica i el president rus acaba d'annexionar-se per la força un territori d'un altre país europeu.

Brussel·les ha fet un pas arriscat però valent en iniciar el procés legal contra Gazprom. No és una mesura precipitada a l'empara de fets recents, ja que el cas ha estat investigat durant quatre anys. Però és innegable que s'emmarca en la tensió que es viu amb la Rússia de Putin, a la teulada de la qual queda ara la pilota. Moscou té 12 setmanes per respondre a les acusacions plantejades, que podrien desembocar en una sanció històrica de fins a 10.000 milions d'euros.

Li agradi o no li agradi al president rus, la UE no és un complex burocràtic, sinó el projecte de 500 milions d'europeus.