Commoció a l’aula

L'assassinat d'un professor per part d'un alumne de 13 anys –que també va ferir dues professores i dos alumnes– a l'institut Joan Fuster del barri de la Sagrera, a Barcelona, és un succés tràgic que s'ha d'analitzar amb molta cura quan es confirmin tots els detalls, especialment els relatius a l'estat mental de l'agressor. Les primeres valoracions indiquen que el noi podia haver patit un brot psicòtic, caracteritzat per una dissociació del pensament lògic i una incapacitat per destriar la realitat. Es tracta, com tots els successos similars, d'un fet excepcional, però això no ha d'impedir l'anàlisi ni tampoc facilitar conclusions simples o precipitades.

Malgrat que el que va passar recorda successos que amb alguna regularitat es produeixen als Estats Units, seria inadequat concloure que som davant d'un problema de seguretat als centres escolars. El fet que l'alumne vagi al centre amb una ballesta, un punyal, un pic i elements per fer un còctel Molotov apunten a un factor d'imitació, però dins d'una situació mental anòmala.

L'important en aquest cas és que les autoritats docents analitzin si hi ha hagut mostres d'alerta que no s'han atès. Els serveis psicopedagògics haurien de poder detectar senyals primerencs d'aquest tipus de trastorns. En els casos de brot psicòtic sol donar-se un procés de creació d'una realitat delirant que pot donar símptomes en forma de comportaments anòmals. Cal analitzar en aquest sentit si les actuals dotacions són suficients per a una tasca preventiva; durant els últims anys s'han reduït mitjans per aquests serveis i hi ha hagut denúncies sobre les mancances de la xarxa pública de salut mental infantil i juvenil.

D'altra banda, el succés es produeix després d'episodis de violència relativament nombrosos contra professors, que han portat els col·lectius docents a demanar mesures legals de més protecció. Si es confirma un trastorn mental, el que va passar a la Sagrera quedaria fora d'aquesta problemàtica, però contribuirà a accentuar la sensació d'inseguretat. L'administració educativa ha de tenir en compte aquestes demandes i analitzar si és possible prendre mesures addicionals, com la figura de l'ordre d'allunyament per a pares que hagin agredit o amenaçat professors i altres normes, sense caure en reaccions lleugeres a l'empara de successos tan tràgics com el d'ahir.