Els amos del BPA no podran reclamar-ne els actius sans

El Govern d’Andorra espera resoldre en un mes la solució per a la Banca Privada d'Andorra (BPA) després que el Parlament aprovés aquest dijous la llei que el facultarà per separar els actius contaminats per pràctiques de pretès blanqueig de capitals dels sans, que passaran a una entitat pont que posteriorment serà venuda o liquidada. La norma, amb el suport del 92% de la Cambra, impedeix que els accionistes de BPA puguin oposar-s’hi "ni reclamar cap dret" sobre els actius que es transmetin al nou banc. La llei obre la porta que l'entitat que gestiona els actius "il·lícits" sigui enviada a concurs de creditors, encara que fonts de l’Executiu van assegurar que encara no es descarten altres opcions.

Només un dia després de la investidura del cap de l’Executiu, Antoni Martí, el Consell General va aprovar per procediment d'urgència l'anomenada llei BPA amb els vots del partit de centredreta –que governa amb majoria absoluta–, els liberals i el grup socialdemòcrata. Els dos consellers de Socialdemocràcia i Progrés es van abstenir. El ministre de Finances, Jordi Cinca, va apel·lar a l’"excepcionalitat i gravetat" de la crisi i a la necessitat de crear un tallafocs que eviti l'efecte contagi per defensar la urgència de la llei, la qual ha de ser signada ara pels dos coprínceps del país, el president francès, François Hollande, i el bisbe de la Seu d'Urgell, Joan Enric Vives.

La norma, elaborada mitjançant la transposició de la directiva europea sobre reestructuracions bancàries, crea una agència que pilotarà el futur de BPA. Fins a la seva constitució, els auditors han de fixar el perímetre dels actius contaminats per les pràctiques denunciades per la unitat antifrau (FinCen) del Departament del Tresor dels Estats Units. Això permetrà fer una valoració sobre el negoci sa i traspassar-lo, en paraules de Cinca, a un "banc pont", les accions del qual estaran controlades per la nova agència o bé per una autoritat pública andorrana.

D'acord amb el text legal, ni els actuals accionistes de BPA, que fins a la seva intervenció estava controlada per la família Cierco, ni els creditors no podran rebutjar aquesta transmissió d'actius ni "reclamar-ne cap dret". És més, la norma estableix l'ordre dels qui han de suportar les pèrdues en cas de liquidació. Els accionistes seran els primers a assumir els costos, seguits dels creditors i els administradors i directius més implicats en la gestió del banc. Cap d'ells queda exempt de les responsabilitats judicials que es derivin del procés que té en marxa la Fiscalia andorrana i que, de moment, s'ha saldat amb la detenció de l'antic conseller delegat, Joan Pau Miquel.

El Govern pensa ara en la venda del negoci sa de BPA una vegada hagi recuperat l'operativa internacional. Després del ple, la consellera Meritxell Mateu va assegurar a Televisió d'Andorra que la prioritat passa per "vendre-la sencera", ja sigui a una entitat estrangera o recapitalitzant-la. No obstant això, les autoritats financeres no descarten vendes parcials o una liquidació. En cas de reestructuració, els costos seran assumits pel sistema financer a través d'un fons amb una aportació inicial de 30 milions d'euros. El líder del Partit Socialdemòcrata, Pere López, va considerar que aquest instrument està "infradotat". López, que va donar suport a la llei, va urgir l’Executiu a avançar en "la transparència en l'àmbit fiscal" i accelerar el "desplegament" dels acords monetaris amb la UE.

Més agre va ser el suport de Josep Pintat, líder dels liberals, que va afirmar que ho feia per "sentit d’Estat" sense compartir "la gestió de la crisi". Els dos diputats de Socialdemocràcia i Progrés van votar-hi en contra en apreciar disposicions "inconstitucionals". Els representants dels treballadors de BPA van seguir la sessió des de la tribuna. A la sortida, van reclamar el "blindatge" dels drets econòmics adquirits fins ara i van confirmar la destitució de tres empleats molt propers a l'antiga cúpula del banc.