Islàndia redueix l’atur al 4% el 2014 amb un augment de sous del 6%

Islàndia, el país que va deixar caure els seus bancs, l'economia que acaba de rebutjar formar part de la Unió Europea, està a punt de recuperar tot el terreny perdut durant la crisi del 2008 i el 2009 i de fins i tot superar el nivell previ al declivi. Aquesta és la conclusió de l'últim informe del Fons Monetari Internacional (FMI) sobre l'economia islandesa, que destaca que la taxa d'atur va baixar al 4,1% el 2014, malgrat que els salaris del país van augmentar un 5,8% en termes reals (l'any anterior havien pujat un 3,5%).

La pesca i l'auge del turisme han ajudat especialment el país, un dels més dinàmics. "Islàndia ha estat una de les millors economies d'Europa en els últims anys en termes de creixement econòmic i té una de les taxes més baixes d'atur", explica Peter Dohlman, el cap de la missió de l'FMI per al país, que ha acabat recentment l'informe de l'article IV, el document que el Fons elabora anualment sobre cada nació.

Islàndia és un país de moda, els seus ingressos per turisme s'han disparat des del 2010 i aquesta indústria s'ha convertit en una nova i puixant font d'ingressos per al país que ajuda a equilibrar la balança de pagaments. L'FMI projecta un robust creixement del PIB per a aquest any i el proper –del 3,5% i del 3,2%, respectivament–, després de la desacceleració del 2014, quan l'economia va avançar un 1,8%, gairebé la meitat del que es va expandir el 2013.

El Fons aplaudeix en la seva anàlisi la ràpida recuperació del seu sector bancari –la qual cosa ha ajudat al deute domèstic– i un ajust fiscal que no ha impedit mantenir "el model nòrdic de benestar social", destaca Dohlman. A més, la política del banc central ha servit per controlar la inflació al mateix temps que la depreciació de la seva divisa va impulsar la competitivitat.

No obstant això, el Fons també llança advertiments als islandesos. L'informe posa el focus en l'excés de la balança de pagaments, continguda pel control de capitals del país. Les autoritats, assenyala l'FMI, esperen avanços significatius aquest any a acabar una estratègia actualitzada de liberalització de capitals. A més, també adverteixen que, malgrat les millores en les proves de resistència als bancs, però alerta que encara cal reforçar les xarxes de seguretat.

Amb la caiguda de la banca a finals del 2008, Islàndia va arribar a perdre el 8% de la seva riquesa en dos anys i a tenir un atur de l'11,9%, una mica més baix per a l'estàndard espanyol però inèdit a Islàndia. I el Govern ha previst una expansió del PIB del 3,3%. El president islandès, Olafur Ragnar Grimsson, va estar al febrer a Barcelona i va atribuir en part aquesta recuperació al fet de no haver aplicat els consells dels organismes internacionals, en particular la Comissió Europea, perquè apliqués mesures d'austeritat.