Destrossada una vintena d’ous de dinosaure a Coll de Nargó

Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per mirar d'identificar els autors de les greus destrosses ocasionades al jaciment, convertit en museu, d'ous de dinosaure de Coll de Nargó (Alt Urgell), un dels tres més importants del món.

El jaciment, conegut com el Mirador del Cretaci, està situat a l'aire lliure a la vall del riu de Sallent i rebia milers de visites cada any, principalment d'escolars. Consta de petjades, restes fòssils vegetals i animals i ous i nius de dinosaure. És un complement educatiu del museu dedicat als dinosaures i on els visitants poden conèixer el moment geològic en el qual l'espècie va desaparèixer de la Terra i una mostra dels espècimens trobats a la zona. Els més destacats són els ous de dinosaures de la família dels Megaloothidae o Titanosaurus, caracteritzats pel seu coll llarg i flexible, cap petit i potes d'elefant.

El jaciment, conegut com el Mirador del Cretaci, està situat a l’aire lliure a la vall del riu de Sallent i rebia milers de visites cada any, principalment d’escolars

L'acte vandàlic va ser descobert durant una visita rutinària efectuada per Àngel Galobart, cap del grup d'investigació del mesozoic de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), encarregat de les excavacions en aquest jaciment. De moment no se sap la data en la qual es va produir aquest atemptat contra el patrimoni cultural.

Galobart ha explicat que els autors de la inqualificable gamberrada van destrossar amb un objecte contundent una vintena d'ous de diverses niuades que estaven incrustats a la roca. “Els danys causats al jaciment són irreparables i irrecuperables”, assenyala el paleontòleg de l'ICP.

La zona afectada, al costat de la qual es va extreure el 2009 la posta d'ous de dinosaure més gran d'Europa, es troba a la part inferior del jaciment, on se simula una excavació i on el visitant podia observar les closques fossilitzades dels ous de dinosaure, molt abundants a la zona. Malgrat la importància del jaciment, Galobart ha reconegut que el lloc no estava vigilat: “No ho considerem necessari, ja que ningú podia imaginar un comportament tan incívic”. L'ICP va dissenyar fa dos anys una actuació per preservar les restes del Mirador del Cretaci de l'acció de la pluja, però no es va executar per falta de recursos econòmics.

Aquest mateix jaciment ja va ser objecte d'espoli fa dos anys, quan un veí de la població es va emportar un fòssil d'un esquelet de vertebrat que els paleontòlegs estaven a punt d'extreure i traslladar al centre per a la seva restauració i posterior estudi. El fòssil va ser retornat en diversos fragments i els Mossos d'Esquadra van identificar l'autor del robatori, que el mes de juny passat va ser condemnat a pagar una multa de 90 euros per una falta de coaccions.