L’artista que Al-Qaida vol veure mort
Els fanàtics islamistes demanen 74.000 euros per la vida del suec Lars Vilks, una quantitat que puja si se'l degolla

El seu cap té un preu: 74.000 euros. Una quantitat que pot pujar fins als 110.000 euros si se'l sacrifica “com si fos un xai”, que, en termes religiosos, suposa ser degollat. Lars Vilks (Helsingborg, Suècia, 1946) és a la diana dels fanàtics islamistes des que el 2007 va exhibir en una galeria d'art de la ciutat sueca de Tällerud un grapat de caricatures del profeta Mahoma com si fos un gos.
L'exhibició, que va ser rebutjada per diversos museus per motius de seguretat, va durar molt pocs dies, però la metxa de la polèmica es va encendre a tot Europa quan alguns diaris suecs van decidir publicar-les. Va ser llavors quan van ploure les amenaces i el terrorista Abu Omar al-Baghdadi, vinculat a Al-Qaida, va posar preu al seu cap i al del director del diari Örebro, el primer a difondre els dibuixos.
Des de llavors, aquest escultor, més conegut com a teòric de l'art que busca posar a prova els límits d'allò políticament correcte, sap que està en la llista dels més buscats entre els radicals islàmics. S'ha passat anys sense trepitjar casa seva, canviant de lloc d'un dia per l'altre, sota vigilància policial. El març de 2010, de fet, set islamistes –quatre homes i tres dones– van ser detinguts per planejar el seu assassinat a Irlanda.
El maig d'aquest any, va ser agredit en una conferència a la universitat d'Uppsala, a Estocolm, mentre que al desembre el seu nom apareixia en un correu electrònic que reivindicava el primer atemptat gihadista en territori suec. Els terroristes, que van fer explotar dues bombes al centre d'Estocolm, van afirmar que la causa de l'atac era per la presència de les tropes sueques a l'Iraq i per l'existència de l'artista suec. Vilks sempre ha dit que l'humor forma part de la seva forma de veure la vida. Quan es va assabentar que pel seu cap demanaven 74.000 euros, va assegurar que li semblava que eren pocs diners si es tenien en compte les xifres que movia el món de l'art. Poc després, quan va veure que els radicals estaven disposat a tot per matar-lo, va confessar que aquesta forma de barbàrie era molt preocupant, però es va agafar a una pregunta a la qual encara molts busquen resposta, fins i tot ell: Per què no es pot criticar l'islam i sí que es poden criticar altres religions?”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Más información

La policia danesa mata el presumpte autor de dos tirotejos a Copenhaguen
Arxivat A
Últimas noticias
Lo más visto
- El actor y director Rob Reiner y su esposa Michele, hallados acuchillados en su mansión de Los Ángeles
- El juez cree que la red de Leire Díez y el exdirector de la SEPI contó con “diversos cargos públicos” para el cobro de comisiones entre 2021 y 2023
- Un trabajador de Acciona asegura que fue el exdirector de Construcción quien le sugirió colaborar con Servinabar, la empresa a la que la UCO vincula con Cerdán
- Sin duchas ni camas adecuadas, y con obras en marcha: así estrenaron 30 niños extranjeros el centro de acogida de La Cantueña de Ayuso
- Eurovisión 2026 cierra la lista de sus países participantes, la cifra más baja desde 2004




























































